Les ombres del bosc al Col·legi "La Concepció"

Les ombres del bosc al Col·legi "La Concepción" d'Ontinyent.

   

El dia 3 d'abril de 2017 vaig tornar al Col·legi dels Pares Franciscans a Ontinyent, en la que és potser una de les visites més emotives que he realitzat a qualsevol col·legi. Nogensmenys, es tracta del primer centre on vaig treballar com a professor, fa just enguany trenta anys. 

L’any 1986 vaig acabar la llicenciatura i, durant aquell mateix estiu, mentre ajudava el meu oncle Paco Tolsà a arreplegar ametles, la meu cosina Montse, que hi era professora de Matemàtiques, em va dir que buscaven un professor de Valencià, que m’hi presentara de seguida. Fet i fet, em vaig canviar de roba i vaig córrer cap a Ontinyent amb el cap brut de melassa dels ametlers. Em vaig posar a treballar de seguida.

Ara, tres dècades després, en conserve un bon record, i puc assegurar que encara me’n recorde d’alguns d’aquells alumnes que ara deuen ser els pares i mares dels alumnes actuals. Per això em va alegrar tant que el meu amic Manolo Requena em convidara a anar-hi.

Vaig explicar-los la part més conceptual i filosòfica de la novel·la, i els vaig haver d’esclarir alguns detalls de la trama, que potser no són massa evidents. No ho faig sovint, això de llegir les meus pròpies novel·les, però aquesta m’agrada especialment; obric qualsevol pàgina i m’agrada el que va escriure aquell que era jo ja fa cinc anys, algú que es deia com jo, però que ja no és jo. Amb aquesta obsessió escric, la de construir històries de les quals puga enorgullir-me sempre.

Les ombres del bosc, a Banyeres de Mariola

El professor i amic Josep Calero, gran poeta que algun dia presentaré en aquest bloc, em va convidar a assistir al seu centre, a l'IES "Manuel Broseta" de Banyeres de Mariola, per parlar amb el seu alumnat de 4t d'ESO sobre Les ombres del bosc. L'any passat, ja van venir a veure'm, els de Quart  corresponent, a la Biblioteca Valenciana. 

Sols disposàvem d'una hora per parlar-ne, així que vaig apressar-me a explicar el meu punt de vista i els vaig mostrar algunes imatges que vaig fer servir en la confecció de la novel·la. En acabant, quatre alumnes van presentar-se'm en vídeo, caracteritzats com els protagonistes de la novel·la: Lluís com a Tomas Jenssen, Helena com a Sílvia Gilabert, Elena com a Sara Pínter i Natàlia com a Sofia Roig. M'hi vaig quedar gelat per la impressió, ja que podia reconèixer perfectament en ells molt del que jo vaig voler plasmar en el llibre. Són un actors magnífics, us ho assegure!

Les ombres del bosc és la novel·la que he volgut escriure tota la vida. Jo diria que és la novel·la que m'hagués agradat llegir quan tenia setze anys. Per altra banda, diu molt de mi, dels meus gustos i les meues dèries. Tant de bo els agrade encara que siga una mica sols, a les lectores i lectors.

En acabar, Pep i jo ens vam acomiadar a la porta del centre. És un tipus extraordinari, aquest Pep, i també el seu jove i despert alumnat. Ací us deixe un muntatge de vídeo que he fet amb les intervencions d'aquests magnífics actors, amb el vídeo de la cançó "A wolf at de door" (Un llop a la porta!), del grup britànic Radiohead, que us recomane.

Gràcies, amics i amigues de Banyeres de Mariola! 

Shadows Of The Forest (the first one)

Traducció a l'anglès de la primera pàgina de Les ombres del bosc.

English translation of the first page of  Shadows Of The Forest.

Women and Wolves

 Maybe you know some stories about women and about wolves, but this one is different. Perhaps woman and wolf are different. 

Maybe because the wolf wants to be like men to speak with them about deep thoughts, to get drunk on wine, to fight after with someone with his fists, and to sleep, at the end of the night, between fragrant sheets with a young woman. 

And perhaps there is a girl who dreams that she is a wolf, that she is one with nature, rain and wind, and that she generates a litter of furtive creatures, and that she remains lurking in the dark forest, thinking only to sink her fangs in somebody’s neck, and after, on the snow, that she devours the bloody and quivering flesh from her victim that still steams a fog of heat, and that she belches the flesh to her dark puppies

Perhaps the wolf wants to be a man and perhaps the woman wants to be a wolf, or perhaps here both, humans and wolves, are part of the same reality, the same thing.

Les ombres del bosc - Opinió

Una manera contundent d'expressar una bona opinió. Gràcies Dani!

Les ombres del bosc - Faristol - Crítica

Crítica en Faristol clijcat d'Ariadna Civit a Les ombres del bosc. La puntuació 4* de 4* és la màxima que s'atorga

Les ombres del bosc

La mort de Josep Martí, un frare dominic, condueix l’agent de policia Sara Pínter a furgar en les vides de Sílvia Gilabert i de Tomas Jenssen, el seu xicot, un jove que fuig d’un passat tortuós a Noruega. La crònica de la investigació es combina hàbilment amb narracions del mateix Jenssen farcides de mitologia del poble indígena sami, i amb històries oníriques que Sílvia pronuncia davant la psiquiatra forense del cas.

Vicent Enric Belda, un autor amb més d’un guardó a l’esquena, aquest cop mereix el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per aquesta novel·la policíaca que, amb una certa alenada nòrdica, emboira la ment del lector, però alhora entrena la seva mirada per acabar distingint les ànimes depredadores que es mouen en la foscor.

Malgrat que aquests canvis de to i de focalització entretallen la progressió del relat a l’inici, més endavant serviran per mostrar els plecs més ombrívols de les dues ombres, que, unides, fan seva la nit per atacar les víctimes. L’autor sap jugar amb l’ambigüitat per despertar l’interès i el misteri, claus en una història on els silencis, els turments i els malsons s’emporten el major pes.

Ariadna Civit Valoració del crític:

Les ombres del bosc - ressenya . L'illa

Ressenya de Les ombres del bosc a la revista L'illa

La terrible ombra d’un secret

Marina Vera

 Vicent Enric Belda, autor de Les ombres del bosc, ha estat guardonat en tres ocasions en els Premis Literaris Ciutat d’Alzira. La primera, amb La llegenda de l’amulet de jade, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que també va ser escollida per als White Ravens, la selecció que fa la biblioteca de Munic de les millors obres infantils i juvenils de tot el món. Va guanyar per segona vegada aquest mateix guardó amb El secret de Meritxell, amb què va aconseguir, a més, el Premi Samaruc. I per la seua última novel·la, Les ombres del bosc, ha rebut el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. Tot i ser dades fredes, constaten que ens trobem davant d’un autor que ha demostrat ser capaç de captivar els lectors amb cadascuna de les seues creacions.

Intriga en dosis altes

Això és precisament el que ocorre amb Les ombres del bosc, una novel·la tan ben construïda com efectiva, que segueix les directrius de la novel·la policíaca però amb un toc personal –alguna cosa sobrenatural, que no pot explicar-se racionalment, plana sobre tota l’obra– que li dóna originalitat i que manté l’interés del lector pàgina rere pàgina amb els molts misteris que amaga.

La trama comença quan el pare Josep, un vell dominic, apareix mort en una basílica del segle xix a València. És l’1 d’agost i la ciutat sembla que fa vacances, així com bona part del cos de policia. De manera que la jutgessa Sofia Roig i la jove agent Sara Pínter seran les encarregades d’intentar resoldre el cas. La seua recerca les porta a conéixer Sílvia, una jove de dèsset anys que viu a la finca d’enfront i que amaga més secrets del que sembla, inclosa la mort sospitosa de son pare.

Tomas Jenssen, el nóvio de la jove, ha fugit de la seua Noruega natal, dels seus fantasmes i de la seua família gràcies a una beca d’estudis i es veurà també implicat en la investigació, ja que va ser alumne del pare de Sílvia a la universitat.

Tres històries i un misteri

Tres històries i el bagatge personal de cadascun dels personatges principals s’entrecreuen en aquesta novel·la. Tanmateix, les trames són bastant independents i diferents per a no confondre el lector. Ans al contrari, contribueixen a crear una atmosfera densa i plena de misteri, en què la tensió es percep d’una manera cada vegada més palpable i en què sembla a cada moment que alguna cosa terrible està a punt de passar. Tomas i Sílvia són dues ànimes torturades que a la fi es troben. Ella està en tractament psicològic a causa d’un succés tràgic ocorregut en la seua infantesa. La mort del seu pare, aparentment un suïcidi, afegeix més dolor a la seua vida. De la seua banda, el jove ha crescut en la família d’un estricte capellà baptista com a fill adoptiu, igual que la seua germana. Amb una mare que no va demostrar mai interés ni afecte per cap dels dos, Tomas i Liv mantenien una relació molt estreta que els va despertar sentiments contradictoris en arribar a l’adolescència. Asfixiat pel seu entorn, es trasllada a València i intenta infructuosament fugir dels seus fantasmes. La jove Sara Pínter comparteix pis amb el seu company, el subinspector Fuster, arran del tortuós divorci d’aquest. Tot i que ell intenta acostar-s’hi, ella viu centrada en la seua carrera professional, que desenvolupa amb una dedicació obsessiva. I, per damunt d’aquests fils argumentals que, tot i ser secundaris, són fonamentals i configuren l’ànima de la novel·la, la intriga policíaca: qui va assassinar el pare Josep? Els lectors ja poden preparar-se per a una novel·la absorbent.

Shadows Of The Forest - A Sami Legend

Traducció d'un capítol de la meua novel·la Les ombres del bosc (Shadows Of The Forest), per Paula Ferrero. Paula Ferrero Rodríguez, traductora, és una antiga alumna, que ara viu a Edimburg.
English translation of a chapter of my novel Les ombres del bosc (Shadows Of The Forest) by Paula Ferrero. Paula Ferrero Rodríguez,  translator, is my old student who now lives in Edinburgh.

Propietat: http://saamiblog.blogspot.com.es/

Vicent Enric Belda (author) / Paula Ferrero (translator)

About Men and Monsters. A Sami Legend

In winter, in the lands of Nord-Norge, during a long night of ice, a strong baby, whose parents called Suoma, was born in a Sami nomadic tent.

Suoma was an extraordinary boy, that is what the xaman who attended his birth said, and he blessed the baby with his arcane prayers.

With time, Suoma turned into a strong and wise young man. Woman fell in love with his melodious tunes and he charmed men with his bravery when hunting and also with his words which were always fair and wise.

Sami people admired the young Suoma so much that they made so many praises to him that even the spirits of the aurora borealis were jealous. Therefore, one night while he was sleeping, the spirits of the aurora borealis divided him into two Suoma pieces with a rainbow lighstaber: into two weaker beings, two twins who are still alive. One was called Dievdu, which means “man” and the other Gumpe, which means “wolf”.

After time: winters and summers, days of darkness and nights of light, Gumpe became  such a rabid, wild and untamed young man who was unable to live with Sami people without fighting with some man for a silly thing or without raping some woman with his wild insolences. A cold night, after beating a drunk man who dared making fun of his bad temperament, he escaped to the mountains to live alone, in the hidden depths of the forest.

Whereas, his twin Dievdu became a really calm young man. He read and wrote like a wise man. He liked singing the old songs of the tribe and telling legends of their ancestors. He lived among the Sami people until he was tired of the hard nomadic life and he moved to live in a big city.

However, it is known that one’s blood is always missed. Frequently, Dievdu while he was reading a book next to the fireplace, his brother Gumpe came to his mind. In turn, Gumpe,  while he was hunting between wolves, he missed the days with his beloved blood brother. That is why, sometimes, in the hours of twilight where everything is possible, Dievdu and Gumpe met just in the invisible borders which were drawn between the city and the forest  and then, their souls came together again in one being, in one spirit, in one powerful and untamed reality.

During those rare moments, the sky and the earth trembled and shook because there was no power able to bend his strength and no force could scape his immense power.