Joan Francesc Mira

Un home gran i un gran home

Joan Francesc Mira és un dels grans noms de la nostra cultura, de tots els temps. Fa anys que el seguesc; primer, final dels setanta, amb les narracions com "Els cucs de seda", a les quals van seguir moltes més; després amb assajos sobre la condició valenciana i finalment com a traductor, des que vaig llegir amb autèntica fascinació la seua traducció de la "Divina Comèdia". Així, he tingut l'oportunitat de veure'l en diferents ocasions: a Alacant (anys vuitanta), Canals, Ontinyent, Benigànim..., fins i tot he pogut bescanviar alguna paraula amb ell.

La foto es va fer a Benigànim. No vaig poder evitar assistir a la seua conferència de presentació del Congrés de l'IEVA amb el meu volum de la "Divina Comèdia" editat per Proa i traduït magistralment per ell. Li vaig demanar si per favor me'l podia signar, i li vaig mostrar la meua sincera admiració.

—I no coneixes la meua traducció de l'Odissea.

—Encara no; ho sent. En català només en conec la gran traducció de Carles Riba.

—Si has llegit la de Carles Riba, pots dir que has llegit Riba, no pas que has llegit Homer.

—Sé de què em parla, senyor Mira, ja em va passar amb la traducció de la "Divina Comèdia" de Josep Maria de Sagarra.

Em va somriure comprensiu, allargant els llavis fins entre les seues faccions cada vegada menys definides. Després va obrir el gros volum per una pàgina de "Purgatori" i va començar a llegir el text de Dante Alighieri en un florentí deliciós i fluid:

"Non altrimenti stupido si turba

lo montanaro, e rimirando ammuta

quando rozzo e silvatico s'inurba..."

—I a qui li dedique l'obra? —em va demanar finalment.

—A Vicent Enric Belda.

—A?

—Vi-cent-En-ric-Bel-da —vaig dir, fent èmfasi en cada síl·laba, tot esperant que el meu nom li sonara una mica.

—Com?

—Bel-da —vaig dir-li, tot remarcant la pronuncia oberta de la "e".

"Per a  Joan Enric Belda, lector esplèndid", va escriure amb la seua diminuta cal·ligrafia.

Un fantàstic i inoblidable moment.

Deus Ex Machina: When humans become gods or when the machine becomes god?

Passejant-me per la xarxa, m'he trobat amb aquesta pàgina anglesa: Wn-com, en què inclouen el meu vídeo a You Tube Història de Sam. Deus ex machina, en la seua playlist, en relació a l'estrena de la pel·lícula Ex Machina - When Humans Become Gods. Així he pogut comprovar que les cabòries d'algú, ací mateix, no són massa distintes de les que li poden passar pel cap a algú a Anglaterra o a Rússia.

Història de Sam és una novel·la de ciència-ficció, però també una reflexió sobre la condició humana. La pel·lícula que dóna peu a l'article, Ex Machina - When Humans Become Gods, que s'estrena ara mateix, és una reflexió sobre la capacitat de l'home de crear intel·ligència artificial i si això ens fa pròxims als déus:  "... can humans really create artificial intelligence? If so, does that put us on a level-footing with gods? And at that moment, does a machine become human? ..." 

Bé, quan vaig coincidir amb l'escriptor barceloní Jordi de Manuel (membre de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia), als Premis Ciutat de Tarragona, em vaig adonar que hi ha molta gent apassionada per la ciència-ficció; en qualsevol cas, ja m'agradaria que també ací es prenguera la ciència-ficció com una literatura realment important i seriosa. 

Presentació a Daimús d'Història de Sam

Divendres 7 de novembre, farem la presentació en primícia d'Història de Sam, gràcies a l'associació Marge Gros, amb la qual tinc molta relació a través de les passejades que organitza arreu del nostre bell País; i també gràcies a l'amic Salvador Alemany, que sempre ha estat un gran suport per a mi. Em presentarà el també amic Josep Calero.

Us adjunte la ressenya de l'acte:  MARGE GROS

Shadows Of The Forest (the first one)

Traducció a l'anglès de la primera pàgina de Les ombres del bosc.

English translation of the first page of  Shadows Of The Forest.

Women and Wolves

 Maybe you know some stories about women and about wolves, but this one is different. Perhaps woman and wolf are different. 

Maybe because the wolf wants to be like men to speak with them about deep thoughts, to get drunk on wine, to fight after with someone with his fists, and to sleep, at the end of the night, between fragrant sheets with a young woman. 

And perhaps there is a girl who dreams that she is a wolf, that she is one with nature, rain and wind, and that she generates a litter of furtive creatures, and that she remains lurking in the dark forest, thinking only to sink her fangs in somebody’s neck, and after, on the snow, that she devours the bloody and quivering flesh from her victim that still steams a fog of heat, and that she belches the flesh to her dark puppies

Perhaps the wolf wants to be a man and perhaps the woman wants to be a wolf, or perhaps here both, humans and wolves, are part of the same reality, the same thing.

Història de Sam, vídeo

L’any 2120, la civilització humana pràcticament ha des­aparegut després d’un virus letal. Les intel·ligències artificials robòtiques controlen un món on només han sobreviscut dos tipus d’humans: uns quants que van escapar del virus i uns altres que han sigut modificats genèticament i criats en granges. 

Sam és un robot personal que torna a funcionar després d’uns anys de suspensió. La missió que li encarrega la Intel·ligència Artificial és clara: capturar una jove humana anomenada Hanna. A mesura que s’endinsa en un campament d’humans, descobreix que Hanna no només és algú que guarda relació amb el seu passat cibernètic mig esborrat, sinó també una peça clau en la supervivència de la raça humana.

29 de setembre arriba Història de Sam

Edicions Bromera comença la promoció de les novetats per a aquest mes de setembre. Entre elles es troba la meua HISTÒRIA DE SAM. Han fet una molt bona sinopsi de la novel·la. També és extraordinària la portada de Carles Barrios. La veritat és que convida a llegir-la. Espere que als lectors i lectores també els agrade el que he escrit.

En els agraïments, he esmentat Salvador Alemany, Josep Enric Calero, Joan Carles Girbés, Josep Gregori, Julio Juan, Francesc de Paula Martínez i Joan Olivares per la seua amistat i pel seu generós ajut en la confecció d'aquesta història.  

HISTÒRIA DE SAM (Edicions Bromera)

Una paüra

La música i la literatura són la millor màquina del temps que conec. Puc posar en el meu ordinador les cançons de Beatriu de Dia, amb la música original, tanque els ulls i no em costa gens ni mica veure'm de sobte en un castell occità en ple segle XIII; o puc posar el disc Brossa d'ahir (1977) de Pep Laguarda & Tapineria i viatjar com per art de màgia a la meua adolescència -us ho jure- i sentir les aromes de ma casa i fins i tot les veus de gent estimada que ja no està. La cançó que més m'agrada és la inquietant Una paüra. Em pense que la meua inclinació pel misteri ve de lluny. Us l'adjunte.

Una paüra

Pep Laguarda & Tapineria

El vent arrasa les muntanyes
i amb el silenci va enraonant,
tot boig de pols sembrant aranyes,
pentina branques com dits de mort.

Ben lluny enllà l'encís de l'aigua,
no sé perquè però dic el teu nom,
la fosca em fa oblidar la casa:
per tota resposta el vent del nord.

Les mans de l'ombra m'abraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus m'envoltaran.

Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot,
sé que sou dins de la gran casa,
però per un moment tot m'ha fet por.

Endins, a prop del foc l'alcohol
us fa ballar fandangos;
endins, entorn del foc la joia
us fa cantar;
les llàgrimes del vi s'arranquen
amb un tango:
sé que us tinc al meu costat