Les ombres del bosc, a Banyeres de Mariola

El professor i amic Josep Calero, gran poeta que algun dia presentaré en aquest bloc, em va convidar a assistir al seu centre, a l'IES "Manuel Broseta" de Banyeres de Mariola, per parlar amb el seu alumnat de 4t d'ESO sobre Les ombres del bosc. L'any passat, ja van venir a veure'm, els de Quart  corresponent, a la Biblioteca Valenciana. 

Sols disposàvem d'una hora per parlar-ne, així que vaig apressar-me a explicar el meu punt de vista i els vaig mostrar algunes imatges que vaig fer servir en la confecció de la novel·la. En acabant, quatre alumnes van presentar-se'm en vídeo, caracteritzats com els protagonistes de la novel·la: Lluís com a Tomas Jenssen, Helena com a Sílvia Gilabert, Elena com a Sara Pínter i Natàlia com a Sofia Roig. M'hi vaig quedar gelat per la impressió, ja que podia reconèixer perfectament en ells molt del que jo vaig voler plasmar en el llibre. Són un actors magnífics, us ho assegure!

Les ombres del bosc és la novel·la que he volgut escriure tota la vida. Jo diria que és la novel·la que m'hagués agradat llegir quan tenia setze anys. Per altra banda, diu molt de mi, dels meus gustos i les meues dèries. Tant de bo els agrade encara que siga una mica sols, a les lectores i lectors.

En acabar, Pep i jo ens vam acomiadar a la porta del centre. És un tipus extraordinari, aquest Pep, i també el seu jove i despert alumnat. Ací us deixe un muntatge de vídeo que he fet amb les intervencions d'aquests magnífics actors, amb el vídeo de la cançó "A wolf at de door" (Un llop a la porta!), del grup britànic Radiohead, que us recomane.

Gràcies, amics i amigues de Banyeres de Mariola! 

El meu vídeo casolà de El secret de Meritxell

Ací us deixe el vídeo de "El secret de Meritxell" amb els dibuixos de Jordi Vila Delclòs. Normalment munte, sense gaire pretensions, un vídeo amb imatges de internet i YouTube per a les animacions lectores de cada llibre meu. Sovint empre les mateixes imatges que me n'han inspirat alguna part. No sé per què no l'havia penjat encara, aquest vídeo. Una vegada has publicat un llibre, tendeixes a oblidar-lo, a mesura que estàs pensant en una altra història; i de sobte et retrobes amb els personatges que vas crear i que són part de tu i és just com si et retrobares un gran amic. 

Joan Francesc Mira

Un home gran i un gran home

Joan Francesc Mira és un dels grans noms de la nostra cultura, de tots els temps. Fa anys que el seguesc; primer, final dels setanta, amb les narracions com "Els cucs de seda", a les quals van seguir moltes més; després amb assajos sobre la condició valenciana i finalment com a traductor, des que vaig llegir amb autèntica fascinació la seua traducció de la "Divina Comèdia". Així, he tingut l'oportunitat de veure'l en diferents ocasions: a Alacant (anys vuitanta), Canals, Ontinyent, Benigànim..., fins i tot he pogut bescanviar alguna paraula amb ell.

La foto es va fer a Benigànim. No vaig poder evitar assistir a la seua conferència de presentació del Congrés de l'IEVA amb el meu volum de la "Divina Comèdia" editat per Proa i traduït magistralment per ell. Li vaig demanar si per favor me'l podia signar, i li vaig mostrar la meua sincera admiració.

—I no coneixes la meua traducció de l'Odissea.

—Encara no; ho sent. En català només en conec la gran traducció de Carles Riba.

—Si has llegit la de Carles Riba, pots dir que has llegit Riba, no pas que has llegit Homer.

—Sé de què em parla, senyor Mira, ja em va passar amb la traducció de la "Divina Comèdia" de Josep Maria de Sagarra.

Em va somriure comprensiu, allargant els llavis fins entre les seues faccions cada vegada menys definides. Després va obrir el gros volum per una pàgina de "Purgatori" i va començar a llegir el text de Dante Alighieri en un florentí deliciós i fluid:

"Non altrimenti stupido si turba

lo montanaro, e rimirando ammuta

quando rozzo e silvatico s'inurba..."

—I a qui li dedique l'obra? —em va demanar finalment.

—A Vicent Enric Belda.

—A?

—Vi-cent-En-ric-Bel-da —vaig dir, fent èmfasi en cada síl·laba, tot esperant que el meu nom li sonara una mica.

—Com?

—Bel-da —vaig dir-li, tot remarcant la pronuncia oberta de la "e".

"Per a  Joan Enric Belda, lector esplèndid", va escriure amb la seua diminuta cal·ligrafia.

Un fantàstic i inoblidable moment.

Deus Ex Machina: When humans become gods or when the machine becomes god?

Passejant-me per la xarxa, m'he trobat amb aquesta pàgina anglesa: Wn-com, en què inclouen el meu vídeo a You Tube Història de Sam. Deus ex machina, en la seua playlist, en relació a l'estrena de la pel·lícula Ex Machina - When Humans Become Gods. Així he pogut comprovar que les cabòries d'algú, ací mateix, no són massa distintes de les que li poden passar pel cap a algú a Anglaterra o a Rússia.

Història de Sam és una novel·la de ciència-ficció, però també una reflexió sobre la condició humana. La pel·lícula que dóna peu a l'article, Ex Machina - When Humans Become Gods, que s'estrena ara mateix, és una reflexió sobre la capacitat de l'home de crear intel·ligència artificial i si això ens fa pròxims als déus:  "... can humans really create artificial intelligence? If so, does that put us on a level-footing with gods? And at that moment, does a machine become human? ..." 

Bé, quan vaig coincidir amb l'escriptor barceloní Jordi de Manuel (membre de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia), als Premis Ciutat de Tarragona, em vaig adonar que hi ha molta gent apassionada per la ciència-ficció; en qualsevol cas, ja m'agradaria que també ací es prenguera la ciència-ficció com una literatura realment important i seriosa. 

Presentació a Daimús d'Història de Sam

Divendres 7 de novembre, farem la presentació en primícia d'Història de Sam, gràcies a l'associació Marge Gros, amb la qual tinc molta relació a través de les passejades que organitza arreu del nostre bell País; i també gràcies a l'amic Salvador Alemany, que sempre ha estat un gran suport per a mi. Em presentarà el també amic Josep Calero.

Us adjunte la ressenya de l'acte:  MARGE GROS

Shadows Of The Forest (the first one)

Traducció a l'anglès de la primera pàgina de Les ombres del bosc.

English translation of the first page of  Shadows Of The Forest.

Women and Wolves

 Maybe you know some stories about women and about wolves, but this one is different. Perhaps woman and wolf are different. 

Maybe because the wolf wants to be like men to speak with them about deep thoughts, to get drunk on wine, to fight after with someone with his fists, and to sleep, at the end of the night, between fragrant sheets with a young woman. 

And perhaps there is a girl who dreams that she is a wolf, that she is one with nature, rain and wind, and that she generates a litter of furtive creatures, and that she remains lurking in the dark forest, thinking only to sink her fangs in somebody’s neck, and after, on the snow, that she devours the bloody and quivering flesh from her victim that still steams a fog of heat, and that she belches the flesh to her dark puppies

Perhaps the wolf wants to be a man and perhaps the woman wants to be a wolf, or perhaps here both, humans and wolves, are part of the same reality, the same thing.

Història de Sam, vídeo

L’any 2120, la civilització humana pràcticament ha des­aparegut després d’un virus letal. Les intel·ligències artificials robòtiques controlen un món on només han sobreviscut dos tipus d’humans: uns quants que van escapar del virus i uns altres que han sigut modificats genèticament i criats en granges. 

Sam és un robot personal que torna a funcionar després d’uns anys de suspensió. La missió que li encarrega la Intel·ligència Artificial és clara: capturar una jove humana anomenada Hanna. A mesura que s’endinsa en un campament d’humans, descobreix que Hanna no només és algú que guarda relació amb el seu passat cibernètic mig esborrat, sinó també una peça clau en la supervivència de la raça humana.