dimecres, 23 d’abril del 2014

Vi bo i altres contes en PDF gratuït

Vi bo i altres contes

Podeu baixar-vos per al vostre llibre electrònic el volum complet amb els 15 contes seleccionats al Premi Tinet 2013.  Aquest és el meu regal per al 23 d'Abril, Sant Jordi i Dia del Llibre.



Amb Montserrat Camps i Jordi de Manuel, al pati del Teatre Metropol de Tarragona (4 de maig de 2013), als
PREMIS CIUTAT DE TARRAGONA 2013




divendres, 11 d’abril del 2014

Visita a l'IES La Malladeta 10 d'abril 2014

Amb Mari Àngels i alumnes de quart de La Malladeta, La Vila

Amb Mari Àngels Llorca, Pepita Soriano i Maria Justiniano
He visitat l'alumnat de l'IES La Malladeta de la Vila Joiosa. Hi he tingut el plaer de conèixer les companyes del Departament de Valencià. He tornat a la Vila, on he passat algun estiu. He pogut parlar de La llegenda de l'amulet de jade, que sempre agrada molt. També, amb els de quart d'ESO, he estat parlant de L'estirp de l'horror, que vaig escriure emprant imatges que sempre he identificat com alacantines (les marineres i les de l'interior), provinents dels anys que vaig viure per aquelles estimades terres.
L'estirp de l'horror és la meua primera novel·la. La setmana passada (03-04-14) vaig anar al col·legi "El Valle" de l'Albufereta d'Alacant a parlar-ne, i aquesta setmana he repetit sessió a la Vila. Com sempre m'ha ocorregut, és una novel·la que funciona bé entre els lectors i lectores més atents. Els lectors i lectores de "El Valle" em van sorprendre molt positivament per la seua acurada educació; els de "La Malladeta" per la seua intel·ligent autenticitat. La Vila és com una illa de valenciania, una fantàstica illa mediterrània "feliç de salt exaltada". Em vénen al cap els versos de l'elegia segona de Carles Riba, de manera inconscient. Tenim un gran País, encara. Tenim un gran jovent també a Alacant, ciutadans que de segur no aspiren a esdevenir exiliats en la seua pròpia terra, al seu propi País. Explicar valencià en algunes parts del País Valencià té un mèrit afegit, un mèrit enorme; us ho dic per experiència.   


diumenge, 6 d’abril del 2014

Ressenya de la Biblioteca Joan Oliva a El secret de Meritxell


A Egipte, al segle XIX, prop de la ciutat de Beni Hasan, fou descobert un cementiri que contenia els cossos de tres-cents mil gats momificats. Es precisament, un gat, el qui capgira la vida de la petita protagonista d’aquest llibre juvenil, anomenada Meritxell, que viu amb la seva tieta Mercè mentre els seus pares treballen lluny de casa. Els gats eren animals sagrats a l’antic Egipte, i fins i tot tenien una deessa, Bastet, que s’ha convertit en protectora de la família.
Mertitxell fa ara una nova vida, pensa com les persones però s’expressa en l’idioma dels gats. La seva mascota és Silver, un gat que la va visitar quan encara era molt petita i després d’haver viscut moltes aventures arriba un dia en que cau malalt. L’aventura començarà quan es coneix la veritable història d’aquest gat que conduirà al lector a uns fets sorprenents que faran adoptar a la jove protagonista algunes capacitats pròpies dels gats.
Un dels molts missatges que ens emet aquesta història és la tristesa i la soledat en què queden els infants quan els pares, encara que sigui d’una forma inconscient, posen el seu interès personal per damunt dels fills, i com aquestes situacions porten els infants a tenir dificultats de relació i en el propi rendiment escolar. Però en canvi dins d’aquesta fugida a través de la imaginació surten reforçades l’amistat i la solidaritat.
El tipus de narració de Vicent Enric Belda és molt intimista i ens apropa una crítica social que supera el propi àmbit del llibre infantil i juvenil, fet que el va portar a aconseguir per segona vegada el Premi de Narrativa Infantil de Vicent Silvestre en la seva quinzena edició.

Les il•lustracions són a càrrec de Jordi Vila Delclòs. Ha treballat per a diferents editorials, productores de televisió, agències de publicitat, grups de teatre i fins i tot dissenyadors; encara que segons confessa ell mateix, el que realment li agrada és escoltar jazz i dibuixar pirates. Ha rebut el Premi Conte Infantil Sant Joan de Déu i el Premi DomeFest Chicago 2008 per la pel·lícula Hijos del agua de Manuel Huerga.

dimecres, 2 d’abril del 2014

Licantropia


Λυκάων


Els llops, com una representació metafòrica de la part més salvatge de l'ésser humà, han aparegut bastant en les meues novel·les. A les Metamorfosis, del poeta romà Ovidi es descriu la creació i la història del món, tot fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Escrit en l'adveniment de l'era cristiana, és encara, dos mil anys després, una de les obres de mitologia més populars. Entre les diferents històries, una us podrà sorprendre encara per la seua pervivència en la narrativa i el cinema actuals, em referisc a la història de Licaó, del primer home llop mai descrit: Licaó, rei d’Arcàdia, tenia el costum de menjar humans, fins que Zeus el va castigar. Us adjunte una adaptació meua, molt personal, del poema d'Ovidi, sobre l'aparició literària de l'home llop:
...
I quan la carn d'un home va ser servida a Zeus, 
amb un tro venjador Zeus destruí el palau          
del vil rei Licaó, qui espantat va fugir,
i, en els camps silents, va restar udolant
fent intents inútils per poder-hi parlar;
cosa que el féu delirar i enfurir més encara.
I amb els seus ullals tan cobdiciosos,
massa delerós sempre dels seus acostumats
i hòrrids assassinats, va llançar-se veloç
vers les manses ovelles, assedegat de sang.
El vestit se li partí a causa del pèl hirsut.
Els braços ara cames se li hi tornaren,
i, com un llop feroç, tenia els mateixos
pèls bruns i el semblant dur, els mateixos ulls brillants,
la mateixa ferotge mirada  ...

dissabte, 29 de març del 2014

Les ombres del bosc - Faristol - Crítica

Crítica en Faristol clijcat d'Ariadna Civit a Les ombres del bosc. La puntuació 4* de 4* és la màxima que s'atorga

Les ombres del bosc
La mort de Josep Martí, un frare dominic, condueix l’agent de policia Sara Pínter a furgar en les vides de Sílvia Gilabert i de Tomas Jenssen, el seu xicot, un jove que fuig d’un passat tortuós a Noruega. La crònica de la investigació es combina hàbilment amb narracions del mateix Jenssen farcides de mitologia del poble indígena sami, i amb històries oníriques que Sílvia pronuncia davant la psiquiatra forense del cas.
Vicent Enric Belda, un autor amb més d’un guardó a l’esquena, aquest cop mereix el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per aquesta novel·la policíaca que, amb una certa alenada nòrdica, emboira la ment del lector, però alhora entrena la seva mirada per acabar distingint les ànimes depredadores que es mouen en la foscor.
Malgrat que aquests canvis de to i de focalització entretallen la progressió del relat a l’inici, més endavant serviran per mostrar els plecs més ombrívols de les dues ombres, que, unides, fan seva la nit per atacar les víctimes. L’autor sap jugar amb l’ambigüitat per despertar l’interès i el misteri, claus en una història on els silencis, els turments i els malsons s’emporten el major pes.

Ariadna CivitValoració del crític:
estrella





divendres, 28 de març del 2014

Les ombres del bosc - ressenya . L'illa

Ressenya de Les ombres del bosc a la revista L'illa


La terrible ombra d’un secret
Marina Vera
 Vicent Enric Belda, autor de Les ombres del bosc, ha estat guardonat en tres ocasions en els Premis Literaris Ciutat d’Alzira. La primera, amb La llegenda de l’amulet de jade, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que també va ser escollida per als White Ravens, la selecció que fa la biblioteca de Munic de les millors obres infantils i juvenils de tot el món. Va guanyar per segona vegada aquest mateix guardó amb El secret de Meritxell, amb què va aconseguir, a més, el Premi Samaruc. I per la seua última novel·la, Les ombres del bosc, ha rebut el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil. Tot i ser dades fredes, constaten que ens trobem davant d’un autor que ha demostrat ser capaç de captivar els lectors amb cadascuna de les seues creacions.
Intriga en dosis altes
Això és precisament el que ocorre amb Les ombres del bosc, una novel·la tan ben construïda com efectiva, que segueix les directrius de la novel·la policíaca però amb un toc personal –alguna cosa sobrenatural, que no pot explicar-se racionalment, plana sobre tota l’obra– que li dóna originalitat i que manté l’interés del lector pàgina rere pàgina amb els molts misteris que amaga.
La trama comença quan el pare Josep, un vell dominic, apareix mort en una basílica del segle xix a València. És l’1 d’agost i la ciutat sembla que fa vacances, així com bona part del cos de policia. De manera que la jutgessa Sofia Roig i la jove agent Sara Pínter seran les encarregades d’intentar resoldre el cas. La seua recerca les porta a conéixer Sílvia, una jove de dèsset anys que viu a la finca d’enfront i que amaga més secrets del que sembla, inclosa la mort sospitosa de son pare.
Tomas Jenssen, el nóvio de la jove, ha fugit de la seua Noruega natal, dels seus fantasmes i de la seua família gràcies a una beca d’estudis i es veurà també implicat en la investigació, ja que va ser alumne del pare de Sílvia a la universitat.
Tres històries i un misteri
Tres històries i el bagatge personal de cadascun dels personatges principals s’entrecreuen en aquesta novel·la. Tanmateix, les trames són bastant independents i diferents per a no confondre el lector. Ans al contrari, contribueixen a crear una atmosfera densa i plena de misteri, en què la tensió es percep d’una manera cada vegada més palpable i en què sembla a cada moment que alguna cosa terrible està a punt de passar. Tomas i Sílvia són dues ànimes torturades que a la fi es troben. Ella està en tractament psicològic a causa d’un succés tràgic ocorregut en la seua infantesa. La mort del seu pare, aparentment un suïcidi, afegeix més dolor a la seua vida. De la seua banda, el jove ha crescut en la família d’un estricte capellà baptista com a fill adoptiu, igual que la seua germana. Amb una mare que no va demostrar mai interés ni afecte per cap dels dos, Tomas i Liv mantenien una relació molt estreta que els va despertar sentiments contradictoris en arribar a l’adolescència. Asfixiat pel seu entorn, es trasllada a València i intenta infructuosament fugir dels seus fantasmes. La jove Sara Pínter comparteix pis amb el seu company, el subinspector Fuster, arran del tortuós divorci d’aquest. Tot i que ell intenta acostar-s’hi, ella viu centrada en la seua carrera professional, que desenvolupa amb una dedicació obsessiva. I, per damunt d’aquests fils argumentals que, tot i ser secundaris, són fonamentals i configuren l’ànima de la novel·la, la intriga policíaca: qui va assassinar el pare Josep? Els lectors ja poden preparar-se per a una novel·la absorbent.