Ressenya de Les ombres del bosc a la revista L'illa
La terrible ombra d’un secret
Marina Vera
Vicent Enric Belda, autor de Les ombres del bosc, ha estat guardonat en tres ocasions en els Premis
Literaris Ciutat d’Alzira. La primera, amb La
llegenda de l’amulet de jade,
Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que també va ser escollida per als
White Ravens, la selecció que fa la biblioteca de Munic de les millors obres
infantils i juvenils de tot el món. Va guanyar per segona vegada aquest mateix
guardó amb El secret de Meritxell, amb què va aconseguir, a més, el Premi Samaruc. I per
la seua última novel·la, Les ombres
del bosc, ha rebut el Premi Bancaixa de
Narrativa Juvenil. Tot i ser dades fredes, constaten que ens trobem davant d’un
autor que ha demostrat ser capaç de captivar els lectors amb cadascuna de les
seues creacions.
Intriga en dosis altes
Això és precisament el que ocorre amb Les ombres del bosc, una novel·la tan ben construïda com efectiva, que
segueix les directrius de la novel·la policíaca però amb un toc personal –alguna
cosa sobrenatural, que no pot explicar-se racionalment, plana sobre tota l’obra–
que li dóna originalitat i que manté l’interés del lector pàgina rere pàgina
amb els molts misteris que amaga.
La trama comença quan el pare Josep, un vell dominic,
apareix mort en una basílica del segle xix a València. És l’1 d’agost i la
ciutat sembla que fa vacances, així com bona part del cos de policia. De manera
que la jutgessa Sofia Roig i la jove agent Sara Pínter seran les encarregades d’intentar
resoldre el cas. La seua recerca les porta a conéixer Sílvia, una jove de dèsset
anys que viu a la finca d’enfront i que amaga més secrets del que sembla,
inclosa la mort sospitosa de son pare.
Tomas Jenssen, el nóvio de la jove, ha fugit de la seua
Noruega natal, dels seus fantasmes i de la seua família gràcies a una beca d’estudis
i es veurà també implicat en la investigació, ja que va ser alumne del pare de
Sílvia a la universitat.
Tres històries i un misteri
Tres històries i el bagatge personal de cadascun dels
personatges principals s’entrecreuen en aquesta novel·la. Tanmateix, les trames
són bastant independents i diferents per a no confondre el lector. Ans al
contrari, contribueixen a crear una atmosfera densa i plena de misteri, en què la
tensió es percep d’una manera cada vegada més palpable i en què sembla a cada moment
que alguna cosa terrible està a punt de passar. Tomas i Sílvia són dues ànimes
torturades que a la fi es troben. Ella està en tractament psicològic a causa d’un
succés tràgic ocorregut en la seua infantesa. La mort del seu pare, aparentment
un suïcidi, afegeix més dolor a la seua vida. De la seua banda, el jove ha crescut
en la família d’un estricte capellà baptista com a fill adoptiu, igual que la
seua germana. Amb una mare que no va demostrar mai interés ni afecte per cap
dels dos, Tomas i Liv mantenien una relació molt estreta que els va despertar sentiments
contradictoris en arribar a l’adolescència. Asfixiat pel seu entorn, es trasllada
a València i intenta infructuosament fugir dels seus fantasmes. La jove Sara
Pínter comparteix pis amb el seu company, el subinspector Fuster, arran del
tortuós divorci d’aquest. Tot i que ell intenta acostar-s’hi, ella viu centrada
en la seua carrera professional, que desenvolupa amb una dedicació obsessiva. I,
per damunt d’aquests fils argumentals que, tot i ser secundaris, són
fonamentals i configuren l’ànima de la novel·la, la intriga policíaca: qui va
assassinar el pare Josep? Els lectors ja poden preparar-se per a una novel·la absorbent.
