Maria Isabel us recomana EL SECRET DE MERITXELL

Maria Isabel, de l'IES Berenguer Dalmau, us recomana en You Tube El secret de Meritxell.

Gràcies, Isabel, per les teus paraules!

Les ombres del bosc - Opinió

Una manera contundent d'expressar una bona opinió. Gràcies Dani!

"if I cannot inspire love, I will cause fear" Un fragment de Frankenstein

En una altra entrada, en què parle de les referències literàries que vaig tenir en compte en la meua novel·la L'estirp de l'horror, esmente un diàleg entre el monstre i el seu creador. Ara us adjunte el fragment original en anglès de la gran novel·la Frankenstein de Mary Wollstonecraft Shelley i la meua personal traducció. Frankenstein és considerada la primera novel·la de ciència ficció. Sempre he tingut la impressió que tota la meua novel·la, L'estirp, va emergir d'una sola de les seues magnífiques frases:

if I cannot inspire love, I will cause fear

‘ I am malicious because I am miserable. Am I not shunned and hated by all mankind? You, my creator, would tear me to pieces and triumph; remember that, and tell me why I should pity man more than he pities me? You would not call it murder if you could precipitate me into one of those ice-rifts and destroy my frame, the work of your own hands. Shall I respect man when he condemns me? Let him live with me in the interchange of kindness, and instead of injury I would bestow every benefit upon him with tears of gratitude at his acceptance. But that cannot be; the human senses are insurmountable barriers to our union. Yet mine shall not be the submission of abject slavery. I will revenge my injuries; if I cannot inspire love, I will cause fear, and chiefly towards you my archenemy, because my creator, do I swear inextinguishable hatred. Have a care; I will work at your destruction, nor finish until I desolate your heart, so that you shall curse the hour of your birth.’

Frankenstein, Chapter 17

"Jo sóc dolent perquè sóc infeliç. No sóc menyspreat i odiat per tota la humanitat? Tu, el meu creador, em faries a trossos i ho creuries un triomf; recorda-ho, i digues-me per què he de tenir més compassió de l'home que la que l'home sent per mi? No en diries assassinat si tu em precipitares en una d'aquestes esquerdes de gel i destruires el meu cos, el treball de les teues pròpies mans. He de respectar l'home si ell em condemna? Que visca l'home amb mi en un intercanvi de bondat, i en lloc de mals, jo li atorgaria tots els beneficis amb llàgrimes de gratitud per la seua acceptació. Però això no pot ser; els sentits humans són barreres insuperables per a la nostra unió. No obstant això, la meua submissió no serà la de l'esclavitud més abjecta. Em venjaré per les meues ferides; si no puc inspirar amor, causaré por, i principalment a tu, el meu arxienemic, perquè al meu creador puc jurar un odi inextingible. Vés amb compte; treballaré per la teua destrucció, no acabaré fins desolar el teu cor, i per això maleiràs l'hora que vas nàixer ".

Animació lectora a Callosa de Segura. Col·legi "La Purísima"

La mare dels europeus es diu cobdícia i el pare, menyspreu (El secret de Meritxell, pg. 90)

Vaig visitar el Col·legi "La Purísima" de Callosa de Segura, a la Vega Baixa. L'alumnat de Segon d'ESO, amb la seua professora Consuelo, havíen llegit El secret de Meritxell. Malgrat el llarg viatge en moto, aquestes visites sempre em produeixen molta satisfacció. Em vaig trobar uns joves i unes joves realment encantadors, que havien realitzat una lectura atenta i molt intel·ligent del meu llibre. 

Una de les alumnes de classe em va demanar que li explicara aquesta frase:  La mare dels europeus es diu cobdícia i el pare, menyspreu (El secret de Meritxell, pg. 90). Li vaig parlar de la cobdícia de l'arqueòleg Robert Bas, pare de la protagonista, que havia sigut capaç de pactar amb l'emissària de la deessa Bastet un èxit professional i econòmic immediat a canvi de la seua felicitat futura, i la de la seua família. Li vaig contar també que els tresors més importants d'Egipte o de Mesopotàmia eren ara a Londres, a París o a Berlín, perquè els europeus (els occidentals, vaja!) sempre ens hem cregut el melic del món i la mesura de totes les coses, disfressant la nostra cobdícia i menyspreu per la resta del món de mil maneres distintes.

Mentre conduïa la meua moto de tornada a casa, vaig reflexionar sobre com de poc ens coneixem entre nosaltres els diferents valencians: del nord, del mig i del sud; alacantins, valencians i castellonencs, i com algunes de les darreres decisions polítiques (tancament de Canal 9, per exemple) són un atac directe contra la vertebració del nostre territori i de les nostres gents, un atac contra nosaltres mateixos. "Cobdícia" i "menyspreu" són les paraules que m'han vingut al cap, de manera involuntària, en pensar-hi.

Vi bo i altres contes en PDF gratuït

Vi bo i altres contes

Podeu baixar-vos per al vostre llibre electrònic el volum complet amb els 15 contes seleccionats al Premi Tinet 2013.  Aquest és el meu regal per al 23 d'Abril, Sant Jordi i Dia del Llibre.

VI BO I ALTRES CONTES

Amb Montserrat Camps i Jordi de Manuel, al pati del Teatre Metropol de Tarragona (4 de maig de 2013), als
PREMIS CIUTAT DE TARRAGONA 2013

Visita a l'IES La Malladeta 10 d'abril 2014

Amb Mari Àngels i alumnes de quart de La Malladeta, La Vila

Amb Mari Àngels Llorca, Pepita Soriano i Maria Justiniano

He visitat l'alumnat de l'IES La Malladeta de la Vila Joiosa. Hi he tingut el plaer de conèixer les companyes del Departament de Valencià. He tornat a la Vila, on he passat algun estiu. He pogut parlar de La llegenda de l'amulet de jade, que sempre agrada molt. També, amb els de quart d'ESO, he estat parlant de L'estirp de l'horror, que vaig escriure emprant imatges que sempre he identificat com alacantines (les marineres i les de l'interior), provinents dels anys que vaig viure per aquelles estimades terres.

L'estirp de l'horror és la meua primera novel·la. La setmana passada (03-04-14) vaig anar al col·legi "El Valle" de l'Albufereta d'Alacant a parlar-ne, i aquesta setmana he repetit sessió a la Vila. Com sempre m'ha ocorregut, és una novel·la que funciona bé entre els lectors i lectores més atents. Els lectors i lectores de "El Valle" em van sorprendre molt positivament per la seua acurada educació; els de "La Malladeta" per la seua intel·ligent autenticitat. La Vila és com una illa de valenciania, una fantàstica illa mediterrània "feliç de salt exaltada". Em vénen al cap els versos de l'elegia segona de Carles Riba, de manera inconscient. Tenim un gran País, encara. Tenim un gran jovent també a Alacant, ciutadans que de segur no aspiren a esdevenir exiliats en la seua pròpia terra, al seu propi País. Explicar valencià en algunes parts del País Valencià té un mèrit afegit, un mèrit enorme; us ho dic per experiència.   

Ressenya de la Biblioteca Joan Oliva a El secret de Meritxell

El secret de Meritxell

A Egipte, al segle XIX, prop de la ciutat de Beni Hasan, fou descobert un cementiri que contenia els cossos de tres-cents mil gats momificats. Es precisament, un gat, el qui capgira la vida de la petita protagonista d’aquest llibre juvenil, anomenada Meritxell, que viu amb la seva tieta Mercè mentre els seus pares treballen lluny de casa. Els gats eren animals sagrats a l’antic Egipte, i fins i tot tenien una deessa, Bastet, que s’ha convertit en protectora de la família.

Mertitxell fa ara una nova vida, pensa com les persones però s’expressa en l’idioma dels gats. La seva mascota és Silver, un gat que la va visitar quan encara era molt petita i després d’haver viscut moltes aventures arriba un dia en que cau malalt. L’aventura començarà quan es coneix la veritable història d’aquest gat que conduirà al lector a uns fets sorprenents que faran adoptar a la jove protagonista algunes capacitats pròpies dels gats.

Un dels molts missatges que ens emet aquesta història és la tristesa i la soledat en què queden els infants quan els pares, encara que sigui d’una forma inconscient, posen el seu interès personal per damunt dels fills, i com aquestes situacions porten els infants a tenir dificultats de relació i en el propi rendiment escolar. Però en canvi dins d’aquesta fugida a través de la imaginació surten reforçades l’amistat i la solidaritat.

El tipus de narració de Vicent Enric Belda és molt intimista i ens apropa una crítica social que supera el propi àmbit del llibre infantil i juvenil, fet que el va portar a aconseguir per segona vegada el Premi de Narrativa Infantil de Vicent Silvestre en la seva quinzena edició.

Les il•lustracions són a càrrec de Jordi Vila Delclòs. Ha treballat per a diferents editorials, productores de televisió, agències de publicitat, grups de teatre i fins i tot dissenyadors; encara que segons confessa ell mateix, el que realment li agrada és escoltar jazz i dibuixar pirates. Ha rebut el Premi Conte Infantil Sant Joan de Déu i el Premi DomeFest Chicago 2008 per la pel·lícula Hijos del agua de Manuel Huerga.