Presentació a Daimús d'Història de Sam

Divendres 7 de novembre, farem la presentació en primícia d'Història de Sam, gràcies a l'associació Marge Gros, amb la qual tinc molta relació a través de les passejades que organitza arreu del nostre bell País; i també gràcies a l'amic Salvador Alemany, que sempre ha estat un gran suport per a mi. Em presentarà el també amic Josep Calero.

Us adjunte la ressenya de l'acte:  MARGE GROS

Shadows Of The Forest (the first one)

Traducció a l'anglès de la primera pàgina de Les ombres del bosc.

English translation of the first page of  Shadows Of The Forest.

Women and Wolves

 Maybe you know some stories about women and about wolves, but this one is different. Perhaps woman and wolf are different. 

Maybe because the wolf wants to be like men to speak with them about deep thoughts, to get drunk on wine, to fight after with someone with his fists, and to sleep, at the end of the night, between fragrant sheets with a young woman. 

And perhaps there is a girl who dreams that she is a wolf, that she is one with nature, rain and wind, and that she generates a litter of furtive creatures, and that she remains lurking in the dark forest, thinking only to sink her fangs in somebody’s neck, and after, on the snow, that she devours the bloody and quivering flesh from her victim that still steams a fog of heat, and that she belches the flesh to her dark puppies

Perhaps the wolf wants to be a man and perhaps the woman wants to be a wolf, or perhaps here both, humans and wolves, are part of the same reality, the same thing.

Història de Sam, vídeo

L’any 2120, la civilització humana pràcticament ha des­aparegut després d’un virus letal. Les intel·ligències artificials robòtiques controlen un món on només han sobreviscut dos tipus d’humans: uns quants que van escapar del virus i uns altres que han sigut modificats genèticament i criats en granges. 

Sam és un robot personal que torna a funcionar després d’uns anys de suspensió. La missió que li encarrega la Intel·ligència Artificial és clara: capturar una jove humana anomenada Hanna. A mesura que s’endinsa en un campament d’humans, descobreix que Hanna no només és algú que guarda relació amb el seu passat cibernètic mig esborrat, sinó també una peça clau en la supervivència de la raça humana.

29 de setembre arriba Història de Sam

Edicions Bromera comença la promoció de les novetats per a aquest mes de setembre. Entre elles es troba la meua HISTÒRIA DE SAM. Han fet una molt bona sinopsi de la novel·la. També és extraordinària la portada de Carles Barrios. La veritat és que convida a llegir-la. Espere que als lectors i lectores també els agrade el que he escrit.

En els agraïments, he esmentat Salvador Alemany, Josep Enric Calero, Joan Carles Girbés, Josep Gregori, Julio Juan, Francesc de Paula Martínez i Joan Olivares per la seua amistat i pel seu generós ajut en la confecció d'aquesta història.  

HISTÒRIA DE SAM (Edicions Bromera)

Una paüra

La música i la literatura són la millor màquina del temps que conec. Puc posar en el meu ordinador les cançons de Beatriu de Dia, amb la música original, tanque els ulls i no em costa gens ni mica veure'm de sobte en un castell occità en ple segle XIII; o puc posar el disc Brossa d'ahir (1977) de Pep Laguarda & Tapineria i viatjar com per art de màgia a la meua adolescència -us ho jure- i sentir les aromes de ma casa i fins i tot les veus de gent estimada que ja no està. La cançó que més m'agrada és la inquietant Una paüra. Em pense que la meua inclinació pel misteri ve de lluny. Us l'adjunte.

Una paüra

Pep Laguarda & Tapineria

El vent arrasa les muntanyes
i amb el silenci va enraonant,
tot boig de pols sembrant aranyes,
pentina branques com dits de mort.

Ben lluny enllà l'encís de l'aigua,
no sé perquè però dic el teu nom,
la fosca em fa oblidar la casa:
per tota resposta el vent del nord.

Les mans de l'ombra m'abraonen
i el cant dels grills em fa tremolar,
no trobe el cel ni el blanc de lluna
i els gripaus m'envoltaran.

Exactament conec ma grandària
però el misteri regna pertot,
sé que sou dins de la gran casa,
però per un moment tot m'ha fet por.

Endins, a prop del foc l'alcohol
us fa ballar fandangos;
endins, entorn del foc la joia
us fa cantar;
les llàgrimes del vi s'arranquen
amb un tango:
sé que us tinc al meu costat

Traducció del més famós poema de Poe

Traducció aproximada de The Raven, d'Edgar Allan Poe, amb il·lustracions de Gustave Doré

Aquesta que us mostre ara és la meua personal traducció del famós poema d'Edgar Allan Poe (perdoneu la gosadia). Com altres textos que potser penge, és part del treballs que he realitzat en algun moment per a les meues classes de literatura.

El corb

Edgar Allan Poe

Una nit trista, mentre meditava feble i cansat sobre algun llibre d’oblidada ciència, quasi adormit, vaig oir de sobte un lleu toc, com si tustaren suaument la porta de la cambra. “És un visitant —vaig murmurar— que hi toca. Això és tot, i no res més”. Recorde clarament que era en el gèlid desembre; i que les brases moribundes reflectien fantasmes a terra. Jo esperava ansiós el nou dia; en va els llibres apagaven el dolor que sentia per la pèrdua d’Elionor, l’ànima radiant cridada pels àngels i que ací ja és per sempre més sense nom.

El cruixit trist i incert de les cortines vermelles, em provocà fantàstics terrors mai abans sentits. Així que de nou, fent callar el batec del meu cor, vaig  repetir: “És un visitant que vol entrar a la meua habitació, això és tot, i res més”. Llavors, el meu ànim es va fer més fort, i ja sense titubejos vaig dir: “Perdoneu-me, però és que dormia i heu tocat amb tanta suavitat que amb prou feines me n’he adonat que tocàveu”.

Vaig obrir la porta; hi havia foscor, res més. Vaig mirar intensament en la obscuritat, vaig romandre una llarga estona atònit, temorós, dubtant, imaginant somnis que cap mortal ha gosat somiar mai; però el silenci no es va trencar, i les tenebres no va donar cap resposta. L'única paraula que es va escoltar era la meua veu. “Elionor!”, vaig dir, i un eco va murmurar de nou la paraula: “Elionor!”; res més. Vaig tornar a la cambra amb l’ànima turmentada, i de seguida una altra vegada vaig sentir un lleu cop una mica més fort que abans. “Segur —vaig dir—, segur que alguna cosa hi ha ara en la finestra; anem-hi doncs a veure què passa, i resoldré aquest misteri, ja que és el vent i res més”.

D'un colp vaig obrir la porta i, amb un suau moviment d'ales, va entrar un majestuós corb antic. No va fer cap gest, no es va aturar ni un instant; però, amb aires de gran senyor, enfilat sobre de la porta de la cambra, pujà  sobre un bust de Pal·las sobre el llindar de la porta i restà immòbil, res més. Llavors, aquest ocell negre va canviar les meues tristes fantasies per un somriure, ja que el seu greu posat xocava amb la seua cresta calba. Li vaig dir:  “Horrible corb vetust que has abandonat la nit, digues quin és el teu nom! El corb va dir: “Mai més”.

 Em va sorprendre que un ocell tan desmanegat pogués parlar tan clarament, potser sense sentit, ja que no pot ser que cap home haja vist mai un ocell com el que vaig veure sobre la porta. “Mai més”. repetí el corb parat sobre el bust, només repetint aquestes paraules com si la seua ànima residira en aquesta paraula. Ni un mot més va dir i ni una sola ploma es va moure. I és cosa segura que mai cap persona no ha vist igual figura, un ocell que sobre una porta aparega dient les paraules “Mai més”.

Espantat per aquelles paraules, vaig pensar que sols sabia dir aquells mots apresos d’un amo desgraciat que li deia aquesta cançó melancòlica: “Mai més, mai més”. Però el Corb va arrancar un somriure de les meues tristes fantasies. Em vaig aproximar a una tova butaca davant l'ocell i enfonsant-me en el vellut, vaig començar a fixar-me millor en aquell horrible ocell ombrívol, desmanegat, hòrrid, flac i ominós que clacava: “Mai més".

No vaig dir res; assegut davant de l'au amb ulls com brases enceses que em cremaven fins al fons del pit. Això i més vaig imaginar, assegut i amb el cap reclinat en els coixins de vellut que ella ja no acaronaria mai més. Llavors em va semblar que l'aire es tornava més dens, perfumat per un invisible encens escampat pels àngels, els passos dels quals podia sentir. “Miserable, em vaig dir, Déu t'ha concedit no patir pels record d’Elionor! Aprofita-te'n, oblida Elionor!” El corb va dir: “Mai més”.

 “Profeta! —li vaig dir—, cosa diabòlica, diable alat! ja sigues enviat pel Temptador, o, si la tempesta t’ha llançat ací a la terra desolada, a aquesta casa malalta per l'horror, digues la veritat, t'ho implore, hi ha algun bàlsam contra tant de dolor?” I el corb va dir: “Mai més”.

“Profeta! —vaig dir—, sigues ocell o dimoni,  pel cel que es corba sobre nosaltres,  per aquest Déu que adorem tu i jo, digues-li  a la meua ànima ofegada de dolor si en el remot cel podrà tindre la santa donzella anomenada Elionor? El corb va dir: "Mai més”.

 “Siga aquesta paraula el nostre adéu, ocell o esperit maligne! —vaig cridar—. Torna a la tempesta i a la nit, no et deixes ni una ploma, deixa’m amb la meua solitud. Aparta el teu bec del meu cor i vés-te’n de la porta!”. El corb va dir: “Mai més”.

Però el corb mai va volar i encara segueix parat sobre la porta, sobre el bust de Pal·las; els seus ulls tenen l'aparença d'un dimoni que somia, acaronat per la llum de la làmpada, vessant l'ombra a terra. La meua ànima no podrà separar-se de l’ombra. Mai més!

El vídeo de La llegenda de l'amulet de jade

En la novel·la La llegenda de l'amulet de Jade, vaig tenir la sort de comptar amb les il·lustracions magnífiques de Ferran Boscà, que podeu gaudir a FERRAN BOSCÀ. La primera impressió que vaig tenir, quan vaig rebre les proves d'impremta de la novel·la, és que Ferran Boscà havia fet una lectura molt atenta de la meua novel·la i que havia sabut donar cara magistralment als meus estimats personatges. Així, vaig poder veure el rostre de Li Bei, de Víctor, del mafiós Goliard i de molts altres. 

Vaig muntar un vídeo amb aquestes imatges i vaig afegir-hi algunes imatges més d'internet, amb la música de la cantant xinesa LI NA (Tibetan Plateau), que també us recomane.