Les ombres del bosc al Col·legi "La Concepción"
d'Ontinyent.El dia 3 d'abril de 2017 vaig tornar al Col·legi dels Pares Franciscans a Ontinyent, en la que és potser una de les visites més emotives que he realitzat a qualsevol col·legi. Nogensmenys, es tracta del primer centre on vaig treballar com a professor, fa just enguany trenta anys.
L’any 1986 vaig
acabar la llicenciatura i, durant aquell mateix estiu, mentre ajudava el meu
oncle Paco Tolsà a arreplegar ametles, la meu cosina Montse, que hi era
professora de Matemàtiques, em va dir que buscaven un professor de Valencià,
que m’hi presentara de seguida. Fet i fet, em vaig canviar de roba i vaig
córrer cap a Ontinyent amb el cap brut de melassa dels ametlers. Em vaig posar
a treballar de seguida.
Ara, tres
dècades després, en conserve un bon record, i puc assegurar que encara me’n recorde
d’alguns d’aquells alumnes que ara deuen ser els pares i mares dels alumnes actuals. Per això em va alegrar tant que el meu amic Manolo Requena em convidara a anar-hi. 
Vaig
explicar-los la part més conceptual i filosòfica de la novel·la, i els vaig
haver d’esclarir alguns detalls de la trama, que potser no són massa evidents.
No ho faig sovint, això de llegir les meus pròpies novel·les, però aquesta m’agrada
especialment; obric qualsevol pàgina i m’agrada el que va escriure aquell que
era jo ja fa cinc anys, algú que es deia com jo, però que ja no és jo. Amb
aquesta obsessió escric, la de construir històries de les quals puga
enorgullir-me sempre.