Vi bo i altres contes en PDF gratuït

Vi bo i altres contes

Podeu baixar-vos per al vostre llibre electrònic el volum complet amb els 15 contes seleccionats al Premi Tinet 2013.  Aquest és el meu regal per al 23 d'Abril, Sant Jordi i Dia del Llibre.

VI BO I ALTRES CONTES

Amb Montserrat Camps i Jordi de Manuel, al pati del Teatre Metropol de Tarragona (4 de maig de 2013), als
PREMIS CIUTAT DE TARRAGONA 2013

Visita a l'IES La Malladeta 10 d'abril 2014

Amb Mari Àngels i alumnes de quart de La Malladeta, La Vila

Amb Mari Àngels Llorca, Pepita Soriano i Maria Justiniano

He visitat l'alumnat de l'IES La Malladeta de la Vila Joiosa. Hi he tingut el plaer de conèixer les companyes del Departament de Valencià. He tornat a la Vila, on he passat algun estiu. He pogut parlar de La llegenda de l'amulet de jade, que sempre agrada molt. També, amb els de quart d'ESO, he estat parlant de L'estirp de l'horror, que vaig escriure emprant imatges que sempre he identificat com alacantines (les marineres i les de l'interior), provinents dels anys que vaig viure per aquelles estimades terres.

L'estirp de l'horror és la meua primera novel·la. La setmana passada (03-04-14) vaig anar al col·legi "El Valle" de l'Albufereta d'Alacant a parlar-ne, i aquesta setmana he repetit sessió a la Vila. Com sempre m'ha ocorregut, és una novel·la que funciona bé entre els lectors i lectores més atents. Els lectors i lectores de "El Valle" em van sorprendre molt positivament per la seua acurada educació; els de "La Malladeta" per la seua intel·ligent autenticitat. La Vila és com una illa de valenciania, una fantàstica illa mediterrània "feliç de salt exaltada". Em vénen al cap els versos de l'elegia segona de Carles Riba, de manera inconscient. Tenim un gran País, encara. Tenim un gran jovent també a Alacant, ciutadans que de segur no aspiren a esdevenir exiliats en la seua pròpia terra, al seu propi País. Explicar valencià en algunes parts del País Valencià té un mèrit afegit, un mèrit enorme; us ho dic per experiència.   

Ressenya de la Biblioteca Joan Oliva a El secret de Meritxell

El secret de Meritxell

A Egipte, al segle XIX, prop de la ciutat de Beni Hasan, fou descobert un cementiri que contenia els cossos de tres-cents mil gats momificats. Es precisament, un gat, el qui capgira la vida de la petita protagonista d’aquest llibre juvenil, anomenada Meritxell, que viu amb la seva tieta Mercè mentre els seus pares treballen lluny de casa. Els gats eren animals sagrats a l’antic Egipte, i fins i tot tenien una deessa, Bastet, que s’ha convertit en protectora de la família.

Mertitxell fa ara una nova vida, pensa com les persones però s’expressa en l’idioma dels gats. La seva mascota és Silver, un gat que la va visitar quan encara era molt petita i després d’haver viscut moltes aventures arriba un dia en que cau malalt. L’aventura començarà quan es coneix la veritable història d’aquest gat que conduirà al lector a uns fets sorprenents que faran adoptar a la jove protagonista algunes capacitats pròpies dels gats.

Un dels molts missatges que ens emet aquesta història és la tristesa i la soledat en què queden els infants quan els pares, encara que sigui d’una forma inconscient, posen el seu interès personal per damunt dels fills, i com aquestes situacions porten els infants a tenir dificultats de relació i en el propi rendiment escolar. Però en canvi dins d’aquesta fugida a través de la imaginació surten reforçades l’amistat i la solidaritat.

El tipus de narració de Vicent Enric Belda és molt intimista i ens apropa una crítica social que supera el propi àmbit del llibre infantil i juvenil, fet que el va portar a aconseguir per segona vegada el Premi de Narrativa Infantil de Vicent Silvestre en la seva quinzena edició.

Les il•lustracions són a càrrec de Jordi Vila Delclòs. Ha treballat per a diferents editorials, productores de televisió, agències de publicitat, grups de teatre i fins i tot dissenyadors; encara que segons confessa ell mateix, el que realment li agrada és escoltar jazz i dibuixar pirates. Ha rebut el Premi Conte Infantil Sant Joan de Déu i el Premi DomeFest Chicago 2008 per la pel·lícula Hijos del agua de Manuel Huerga.

Licantropia

Λυκάων

Els llops, com una representació metafòrica de la part més salvatge de l'ésser humà, han aparegut bastant en les meues novel·les. A les Metamorfosis, del poeta romà Ovidi es descriu la creació i la història del món, tot fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Escrit en l'adveniment de l'era cristiana, és encara, dos mil anys després, una de les obres de mitologia més populars. Entre les diferents històries, una us podrà sorprendre encara per la seua pervivència en la narrativa i el cinema actuals, em referisc a la història de Licaó, del primer home llop mai descrit: Licaó, rei d’Arcàdia, tenia el costum de menjar humans, fins que Zeus el va castigar. Us adjunte una adaptació meua, molt personal, del poema d'Ovidi, sobre l'aparició literària de l'home llop:

...

I quan la carn d'un home va ser servida a Zeus, 

amb un tro venjador Zeus destruí el palau          

del vil rei Licaó, qui espantat va fugir,

i, en els camps silents, va restar udolant

fent intents inútils per poder-hi parlar;

cosa que el féu delirar i enfurir més encara.

I amb els seus ullals tan cobdiciosos,

massa delerós sempre dels seus acostumats

i hòrrids assassinats, va llançar-se veloç

vers les manses ovelles, assedegat de sang.

El vestit se li partí a causa del pèl hirsut.

Els braços ara cames se li hi tornaren,

i, com un llop feroç, tenia els mateixos

pèls bruns i el semblant dur, els mateixos ulls brillants,

la mateixa ferotge mirada  ...

Visibilitat