A
Egipte, al segle XIX, prop de la ciutat de Beni Hasan, fou descobert un
cementiri que contenia els cossos de tres-cents mil gats momificats. Es
precisament, un gat, el qui capgira la vida de la petita protagonista d’aquest
llibre juvenil, anomenada Meritxell, que viu amb la seva tieta Mercè mentre els
seus pares treballen lluny de casa. Els gats eren animals sagrats a l’antic
Egipte, i fins i tot tenien una deessa, Bastet, que s’ha convertit en
protectora de la família.
Mertitxell
fa ara una nova vida, pensa com les persones però s’expressa en l’idioma dels
gats. La seva mascota és Silver, un gat que la va visitar quan encara era molt
petita i després d’haver viscut moltes aventures arriba un dia en que cau
malalt. L’aventura començarà quan es coneix la veritable història d’aquest gat
que conduirà al lector a uns fets sorprenents que faran adoptar a la jove
protagonista algunes capacitats pròpies dels gats.
Un dels
molts missatges que ens emet aquesta història és la tristesa i la soledat en
què queden els infants quan els pares, encara que sigui d’una forma
inconscient, posen el seu interès personal per damunt dels fills, i com
aquestes situacions porten els infants a tenir dificultats de relació i en el
propi rendiment escolar. Però en canvi dins d’aquesta fugida a través de la
imaginació surten reforçades l’amistat i la solidaritat.
El
tipus de narració de Vicent Enric Belda és molt intimista i ens apropa una
crítica social que supera el propi àmbit del llibre infantil i juvenil, fet que
el va portar a aconseguir per segona vegada el Premi de Narrativa Infantil de
Vicent Silvestre en la seva quinzena edició.
Les
il•lustracions són a càrrec de Jordi Vila Delclòs. Ha treballat per a diferents
editorials, productores de televisió, agències de publicitat, grups de teatre i
fins i tot dissenyadors; encara que segons confessa ell mateix, el que realment
li agrada és escoltar jazz i dibuixar pirates. Ha rebut el Premi Conte Infantil
Sant Joan de Déu i el Premi DomeFest Chicago 2008 per la pel·lícula Hijos del
agua de Manuel Huerga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada