A mi enguany m'ha sorprés L'estirp de l'horror, per a un tercer de l'ESO. És una història que té com a eix central el tema de l'home llop (ara que està de moda ressuscitar personatges clàssics de terror com els vampirs). Supose que, com tots vosaltres, llig els llibres juvenils amb una certa mandra per si em trobe el mateix de sempre. Però l'estil de Vicent Belda és molt literari. Té alguna coseta diferent i ja no es tracta dels dos joves que investiguen un assassinat. Sóc dels que pensa que perquè un llibre agrade, ens ha de convéncer primer a nosaltres. Vos el recomane.
Una
altra obra per als adolescents de Vicent Enric Belda
L’estirp
de l’horror.
Crec que encara que no siga el meu gènere literari
preferit, era d’obligada lectura. És clar que ningú no llig un llibre sense
tenir alguna referència i per això, jo vaig demanar ajuda a una companya.
Aquesta me’l va aconsellar i després de llegir-ho crec que va encertar de
totes.
El llibre és molt fàcil de llegir en primer lloc, perquè
pareix que sempre és més convincent si l’edat dels protagonistes s’acosta més o
menys a la del lector. Això fa que aquest puga endinsar-se a la història. Però
no podem oblidar que hi ha unes altres obres on els protagonistes són molt
majors o molt menuts que el lector i també enganxen. Crec que és una bona forma de introduir l’adolescent en aquest tipus de lectura.
L’obra és molt oberta en
possibilitats, té moments consistents i concrets i uns altres de fer una
reflexió que fan que el lector puga pensar en els temes de fons.
En
aquest llibre n’hi ha un munt de coses que apareixen, com l’arribada d’un
estrany, un objecte màgic, un assassinat, una rara malaltia, una història
d’amor, el naixement d’un xiquet. Crec que són prou coses que passen a la
història per a fer-la interessant.
Parlant del final de la història solament diré que és un final no
molt esperat, però si prou coherent.
Dels personatges podem dir que la Maria (filla de Macià), és una bonica jove que té el rostre perfecte d’una nina. Simpàtica i responsable, denotant les
ganes de viure. El Tomeu (fill de Maria i Nordahl), amb els ulls blaus, però era menut i pareixia poca cosa. Era
observador i molt bon estudiant, cosa que no lleva que l’expulsaren per una
baralla amb un dels seus companys. L’animal que portava a dins, que era una
herència dels seus avantpassats, fan que siga una bèstia. Quant a Gerard, que era de la mateixa edat
de Tomeu, (són amics d’escola), més alt que ells, mirada franca. També com
passava amb el Tomeu era bon estudiant ja que li agradava. Va ajudar Tomeu quan
l’expulsaren. Mercé (novia de Gerard, però esposa després), era molt bonica de
cara i prima de cos. Sentia molt d’amor per Gerard.
La història mescla la realitat amb la aventura
fantàstica, per la aparició de monstres que la fan d’un gènere de por, encara
que no en fa molt.
Jo la recomane, per a passar una estona evadit del món
real i desconnectar, apropant-nos a un altre lloc.
