L'estirp de l'horror - referències literàries

El que ací us deixe, és part d'una presentació de L'estirp de l'horror a l'any 2000. Hi faig referència a la influència d'altres autors en la meua primera novel·la. 

Els escriptors ens devem en gran mesura al que hem llegit, al que hem escoltat, al que hem viscut. Podem anar en contra de la nostra tradició o reivindicar-la, però, d’una manera o d’altra sempre la prenem com el nostre punt de partida.

La meua tradició són també les meues lectures. He de confessar que no sóc un lector convulsiu, més bé em considere un reincident, perquè d’una manera o d’altra, sempre torne a les mateixes lectures, a un grup molt determinat de lectures.

Moltes de les meues lectures les reconec al meu propi llibre amb sorpresa quan torne a reviure-les i, crec que, potser, us resulte interessant que us les descobrisca.

L’esperit de Nordahl Skram, i dels personatges marcats per la seua síndrome, el dec als poetes maleïts francesos, especialment Charles Boudelaire, que va beure dels "excessos" de la llibertat i de l’esperit romàntic i que obriren les més brillants pàgines del simbolisme. Maleït tanmateix per una societat miop i mesquina del la qual en sofrí els blasmes més durs, les vexacions i, fins i tot, els processos judicials. Què puc afegir a l'aversió que Maria sent pel seu fillet Tomeu!

Baudelaire: BENEDICCIÓ

Ah!, Hagués parit un niu ple d'escurçons

en comptes d'alletar aquest poca cosa.

Als autors naturalistes del segle XIX dec la reflexió existencialista i determinista en què es veuen immersos els protagonistes. La reflexió sobre el que som, sobre si la nostra vida no és escrita ja des dels nostres gens, si el que ens determina és el nostre entorn social, o bé som lliures de construir el nostre propi camí.

NARCÍS OLLER  La Bogeria

El cas d’en Daniel no és neurastènia ... sinó de vesània hereditària: la du ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó que va morir boig. ¿Quin podia ser el fruit d’aquest matrimoni?

 HENRIK IBSEN, Espectres.

"Gairebé diria que tots nosaltres no  som  sinó espectres, pastor Manders. No solament les coses que hem heretat del pare i la mare circulen dintre nostre com un fantasma..., no. Sinó també les coses que abans hem pensat i cregut, i que són mortes i apagades fa molt temps. Tot això no viu, però ho tenim ficat a dintre, profundament, i no ens en podem deslliurar"

De Guy de Moupassant hi ha la preocupació pel comportament humà i especialment el to de terror psicològic que ell mateix descriu de manera genial:

LA POR

"La por és una cosa esborronadora, una sensació atroç, una descomposició de l’ànima com un espasme espantós del pensament i del cor. Però no té lloc quan s’és valent, ni davant d’un atac, ni davant la mort inevitable. Té lloc en circumstàncies anormals, sota certes influències misterioses, enfront de riscs vagues i molt imprecisos."

MADAME HERMET

"Els boigs m’atrauen. Aquesta gent viu a un país misteriós de somnis estrambòtics, dins d’aquell núvol impenetrable de la demència en què tot el que han vist a la terra, tot el que han estimat, tot el que han fet torna a començar per a ells en una existència marginada al marge de totes les lleis que governen les coses i regeixen el pensament humà."

No m’estic de dir que d’altres lectures i influències puc reconéixer d’immediat, per exemple Mary Wollstonecraft Shelley: FRANKESTEIN o el modern Prometeu:

" ... Jo sóc dolent perquè sóc desgraciat. No sóc menyspreat i odiat per tota la humanitat?..."

"... Em venjaré per les meues ferides; si no puc inspirar amor, causaré por ..."

En la descripció dels paisatges crec que és possible, des de la més absoluta modèstia, reconéixer la influència d’Enric Valor. Alguna escena com la de l’escola ens pot recordar Madame Bovary. En la darrera part en què Jordi descobreix el mas és possible seguir la petja de Toni Cucarella en El lledoner de l’home mort. A més, com ja s’ha dit, hi ha Bram Stoker, i Lovecraft, i tantes i tantes influències. Perquè els escriptors som el resultat del que hem llegit, i el que hem escrit passarà al seu torn a formar part de la vida dels qui ens llegesquen.