Licantropia

Λυκάων

Els llops, com una representació metafòrica de la part més salvatge de l'ésser humà, han aparegut bastant en les meues novel·les. A les Metamorfosis, del poeta romà Ovidi es descriu la creació i la història del món, tot fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Escrit en l'adveniment de l'era cristiana, és encara, dos mil anys després, una de les obres de mitologia més populars. Entre les diferents històries, una us podrà sorprendre encara per la seua pervivència en la narrativa i el cinema actuals, em referisc a la història de Licaó, del primer home llop mai descrit: Licaó, rei d’Arcàdia, tenia el costum de menjar humans, fins que Zeus el va castigar. Us adjunte una adaptació meua, molt personal, del poema d'Ovidi, sobre l'aparició literària de l'home llop:

...

I quan la carn d'un home va ser servida a Zeus, 

amb un tro venjador Zeus destruí el palau          

del vil rei Licaó, qui espantat va fugir,

i, en els camps silents, va restar udolant

fent intents inútils per poder-hi parlar;

cosa que el féu delirar i enfurir més encara.

I amb els seus ullals tan cobdiciosos,

massa delerós sempre dels seus acostumats

i hòrrids assassinats, va llançar-se veloç

vers les manses ovelles, assedegat de sang.

El vestit se li partí a causa del pèl hirsut.

Els braços ara cames se li hi tornaren,

i, com un llop feroç, tenia els mateixos

pèls bruns i el semblant dur, els mateixos ulls brillants,

la mateixa ferotge mirada  ...