LA GRUMET DEL MARINETA
La grumet
del Marineta és la història de pau Fuster, una xiqueta molt fantasiosa que
passa l'estiu molt avorrida amb la seua àvia Carlota en una casa pròxima al
port d'Exea, mentre son pare prova d'escriure alguna cosa interessant a la
ciutat i la seua mare s'està a Barcelona tenint cura del seu avi Joan, que està
malalt.
Llavors un
veí de la iaia, el mariner mercant Petru, té l'ocurrència de convidar Pau a una
travessia cap a Roma en un vaixell de vela, la goleta Marineta. Per a això, Pau
s'ha de fer passar per un xiquet, un grumet que ha de dur sempre posada la
gorra de mariner perquè ningú descobrisca la seua llarga melena i que en
realitat és una xiqueta.
Durant la travessia, Pau coneixerà l'home rap Skol, mig home i mig peix, convertit en monstre marí per culpa d'un encanteri per burlar-se d'una sirena. També tindrà l'oportunitat de conéixer Macchiato, el gat més vell de tot Roma, que viu al Coliseu des de l'època dels gladiadors. En un restaurant italià, salvarà de ser rostit el gall Attilio, i després encara coneixerà un ratolinet molt ric, que es diu Emilio i que salvarà la pobra xiqueta Simona de les mans del gegant Caligola, que l'obligava a treballar netejant el seu hostal per pagar un deute que el pare de Simona tenia. En una illot desert, durant el viatge de tornada, Pau encara tindrà l'oportunitat de salvar Domenico, un xiquet italià que vivia com un nàufrag en aquell lloc.
A més d'aquestes aventures, encara podeu trobar dos històries protagonitzades per l'oncle Petru quan era un xiquet molt pobre que vivia a Romania: la història d'Urso, un enorme os dels Carpats, i la història d'un envanit xiquet ric al qual Petru va haver de salvar d'ofegar-se en un riu.
Aquell dia d'estiu, estava jo sol a la platja de pedres, en una zona de casetes que ja no existeix. Llavors vaig poder veure aquesta xiqueta, que lluitava inútilment contra les ones bastant lluny de la platja. Vaig veure que el corrent de les ones es desviava cap al sud i impedien la xiqueta tornar a terra. Sense pensar massa en el perill, jo em vaig posar a nadar cap a ella. Quan vaig arribar al seu costat, li vaig indicar que no nadàrem contra corrent, sinó en la direcció que portaven les ones. Al cap de bastant temps de mantenir-nos a flot, deixant-nos arrossegar per les ones, vam arribar a la desembocadura d'un riu o d'una séquia, i vam poder eixir de la mar entre un bosc de canyes. Ja veieu, aquella xiqueta, que es deia Aurora, i jo mateix vam tornar a nàixer aquell dia.
La novel·la, publicada per Tàndem (tandemedicions.com) compta amb les bellíssimes imatges creades per María Marel. Us recomane que mireu la pàgina de l'autora de les il·lustracions, on hi ha exposat tot el procés de creació de les imatges i personatges: https://mariamarel.com/la-grumet-del-marineta



