La mare dels europeus es diu cobdícia i el pare, menyspreu (El secret de Meritxell, pg. 90)
Vaig visitar el Col·legi "La Purísima" de Callosa de Segura, a la Vega Baixa. L'alumnat de Segon d'ESO, amb la seua professora Consuelo, havíen llegit El secret de Meritxell. Malgrat el llarg viatge en moto, aquestes visites sempre em produeixen molta satisfacció. Em vaig trobar uns joves i unes joves realment encantadors, que havien realitzat una lectura atenta i molt intel·ligent del meu llibre.
Una de les alumnes de classe em va demanar que li explicara aquesta frase: La mare dels europeus es diu cobdícia i el pare, menyspreu (El secret de Meritxell, pg. 90). Li vaig parlar de la cobdícia de l'arqueòleg Robert Bas, pare de la protagonista, que havia sigut capaç de pactar amb l'emissària de la deessa Bastet un èxit professional i econòmic immediat a canvi de la seua felicitat futura, i la de la seua família. Li vaig contar també que els tresors més importants d'Egipte o de Mesopotàmia eren ara a Londres, a París o a Berlín, perquè els europeus (els occidentals, vaja!) sempre ens hem cregut el melic del món i la mesura de totes les coses, disfressant la nostra cobdícia i menyspreu per la resta del món de mil maneres distintes.
Mentre conduïa la meua moto de tornada a casa, vaig reflexionar sobre com de poc ens coneixem entre nosaltres els diferents valencians: del nord, del mig i del sud; alacantins, valencians i castellonencs, i com algunes de les darreres decisions polítiques (tancament de Canal 9, per exemple) són un atac directe contra la vertebració del nostre territori i de les nostres gents, un atac contra nosaltres mateixos. "Cobdícia" i "menyspreu" són les paraules que m'han vingut al cap, de manera involuntària, en pensar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada