Dissabte 16 de maig de 2015,
vaig assistir a Agullent, el meu poble, a l'estrena de l'obra musical De llegenda, de l'autor agullentí Josep
Maria Bru, que és inspirada en una novel·la meua. La llegenda de l'amulet de jade és segurament la meua novel·la més llegida (més de 21.000 volums); amb ella vaig guanyar el Premi Vicent Silvestre, i també va ser inclosa en la prestigiosa selecció White Ravens de la
Biblioteca de Munic. Ara se li
suma, a més, aquest enorme premi que per a mi significa ser el motiu d'inspiració d'una
composició musical d'enorme qualitat.
La composició musical que ha
realitzat Josep Maria Bru se situa dins de la música clàssica contemporània, molt
exigent tècnicament i sempre molt arriscada de cara al públic. Josep
Maria Bru és un compositor reconegut: el IV
Premi de Composició Musical Cortes de Cádiz (2102), el Premi Internacional de Composició Musical Ciudad de Sabiñánigo (2006),
el primer premi al 5é Concurs Internacional
de Composició Musical Universidad de Zaragoza (2009), per exemple, avalen la seua
trajectòria. La seua aposta en "De llegenda" és difícil per al gran públic, però hi va
obtenir un èxit rotund.
A banda dels mèrits de la
composició de Bru, però, cal esmentar també l'alt nivell dels músics que van
participar-hi, el currículum dels quals em seria impossible de resumir ací. L'estrena
va comptar, a més, amb un narrador: el músic i cantant Joan Carles Colomer, que llegia,
en cadascuna de les quinze parts de la composició, uns fragments literals de la
novel·la. Però a més, hi va haver dansa clàssica, amb la jove Beatriu Casanova,
i tota la trama i el desenvolupament de l'obra es podia seguir gràcies a unes
imatges preparades per Xelo Garcia i les tres germanes Revert: Maite, Alícia i
Mari Fe, en les quals el grup d'actors locals de "L'altet de l'aire"
interpretaven els diversos personatges de la ficció. Rafael, Genaro, els néts
de Lluís i Pilar, i fins i tot el meu mestre de l'escola d'Agullent, don Antonio, i l'amic Ramon Haro hi van participar.
Va ser una experiència "de llegenda", un moment únic i molt
especial en què em vaig sentir una part consubstancial
d'aquell màgic espectacle. Però, fóra de les meues emocions poc racionals, hi
pesava sobretot el pes de la música, d'una partitura complexa i extraordinària, i hi pesava el
treball magnífic de la batuta de Josep Maria Bru i dels seus grans intèrprets.
Com que duia un mòbil, vaig
enregistrar algun moment de l'assaig i de l'estrena. He muntat un vídeo -de mala qualitat, ja us advertisc-, però això i aquest article és l'únic que puc fer per
expressar la meua gratitud a aquest grup de persones tan extraordinàries.
