Durant
la setmana del llibre, al voltant del 23 d'abril, vaig fer dues animacions
lectores sobre El secret de Meritxell.
El dia 22 vaig ser a Guadassuar, a la
seua preciosa Biblioteca Municipal, amb la seua eficient bibliotecària Teresa
Gomis, i els xiquets i xiquetes dels tres col·legis de la localitat.
Tot va anar molt bé,
crec. És un plaer poder mirar els ulls d'aquests petits homenets i donetes, tan plens
d'il·lusió i amb tantes ganes d'aprendre. En acabar l'animació, vaig signar
exemplars. Al final d'una interminable filera de signatures, li vaig preguntar
el nom a un xiquet de nou anys: Xoume,
em va dir amb el seu encantador accent valencià apitxat, però de seguida va advertir-me molt
docte: "Xoume, però amb a i no o, com alguns escriuen". "A
Jaume, amb el meu sincer afecte", li vaig dedicar, i se'n va anar feliç
com si li haguera donat un grapat de bitllets.
Als xiquets
de Sant Vicent del Raspeig, del col·legi Sant Ramon de Penyafort, per falta de
costum sens dubte, els costava una mica més parlar en valencià, però se'n sortien més que
bé, gràcies al bon treball dels seus mestres. Un dels xiquets, en el torn de
preguntes, em va dir: "Vicent, perdone que li diga, però és vosté un crac", i es va quedar d'allò més
satisfet.
Em
pregunten sovint per què faig aquestes animacions; per què viatge més de dos-cents
quilòmetres per visitar un o altre centre. La resposta és ben senzilla: perquè
els lectors són l'autèntic premi dels escriptors, i per l'immens agraïment i respecte
que em mereix el treball tan imprescindible dels seus i de les seues mestres. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada