Els animalets de Sant Antoni, animacions lectores a Canals.

Alumnat del Col·legi Sant Antoni Abat

El llibret Els animalets de Sant Antoni ha obtingut un notable èxit entre l'alumnat dels diferents col·legis de Canals; població en què se centra l'obra.

Alumnat del Col·legi Sant Antoni Abat

A hores d'ara, he fet una lectura compartida amb molts xiquets i xiquetes de Canals, durant les festes de Sant Antoni, i he conegut l'alumnat del Josep Mollà, Vicent Rius i Sant Antoni Abat.

Molts canalins i canalines m'han preguntat com aconseguir aquest llibre, editat per Fundació Bromera i el periòdic Levante. És una llàstima que, després de la campanya d'animació lectora en valencià, no es puguen aconseguir aquest llibres d'una manera normal.

Lectura oberta a la Casa de Cultura (15 de gener de 2016)

Ceip Vicent Rius

Lectura oberta a la Casa de Cultura (15 de gener de 2016)

Ceip Vicent Rius

Imatge de l'entrevista publicada a "Crònica" del Col·legi Parroquial Sant Antoni Abat, dirigida per Rafa Soro

  

El secret de Meritxell a Xella, la Canal de Navarrés

Pel maig, vaig tenir l'oportunitat de desplaçar-me al col·legi Juan Lacomba Guillot de Xella, convidat pel mestre canalí Vicent Tornero, l'alumnat de cinqué del qual havia llegit El secret de Meritxell. Vicent és un mestre apassionat pel seu treball, i això es veu clarament en l'interés i el bon nivell dels seus entusiastes deixebles. De vegades, és molt més gran la recompensa que el propi treball d'un, i així va ser per a mi a Xella.  Va ser un moment molt agradable, i m'hi vaig endur aquest elogiós article que hi adjunte, a més d'un deliciós vídeo creat per l'alumnat del centre (Telenotícies Exea), que teniu davall. Gràcies, Vicent Tornero; gràcies alumnat de Xella. 

Ens visita Vicent Enric Belda

20 DE MAIG DE 2016 

per vicent tornero

Durant la vesprada d’ahir vam poder gaudir de la visita de Vicent Enric Belda, conegut escriptor de literatura juvenil. Ens va contar secrets i curiositats al voltant del seu llibre El secret de Meritxell , llibre que hem llegit a classe i amb què hem gaudit de la lectura en valencià. A tots i totes ens va fer molta il·lusió rebre la seua visita i escoltar els seus consells i els seus trucs a l’hora d’escriure i crear històries tan fantàstiques com aquesta. El secret de Meritxell ens introdueix en una misteriosa història amb els gats i Meritxell com a protagonistes, una barreja de màgia i realitat que ens va mantenir intrigats fins al final. Després de la xerrada totes i tots vam eixir amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de començar noves lectures i, per què no, de llançar-nos a l’aventura d’escriure.

La llegenda de l'amulet de jade: San Fulgencio, Petrer i Ontinyent.

IES Paco Mollà, Petrer

Aquest curs he tingut l'oportunitat de visitar IES de la Vega Baixa, les Valls del Vinalopó i la Vall d'Albaida amb motiu de la lectura de La llegenda de l'amulet de Jade. Per ordre, he estat a l'IES San Fulgencio, al "Paco Mollà" i a l'Estació, que és el centre on treballe des de 1992. Les lectores i lectors han sigut de Primer Cicle d'ESO. Adjunte la ressenya d'un alumne extraordinari de Fontanars dels Alforins:

  

Ressenya de Pau Ribera Francés, 2n ESO

El passat dimecres, 18 de novembre, al saló d’actes de l’IES L’Estació, el professor de llengua i literatura i escriptor Vicent Enric Belda, ens va fer la presentació, als alumnes de 2n d’ESO, del seu llibre La llegenda de l’amulet de jade.

IES l'Estació, Ontinyent

Amb aquesta obra, Vicent va guanyar el XI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre l’any 2.006, i la novel·la també fou escollida per als White Ravens (2008), la selecció que fa la biblioteca de Munic de les obres infantils i juvenils més destacades d'arreu del món.

Aquest llibre tracta sobre l’amor i l’amistat d’un jove i d’una xiqueta xinesa, amb moltes aventures, misteris i llegendes xineses. Així mateix ens fa reflexionar sobre temes com l’eterna joventut i la convivència familiar.

IES San Fulgencio

Durant la presentació, Vicent ens anà contant curiositats de la petita aldea Han situada a la vora del llac Quinghai Hu, al nord-est de la Xina, on se situa la llegenda, i poguérem gaudir del vídeo de l’estrena, el passat maig, per la Banda d’Agullent, de l’obra musical “De llegenda”, de l’autor agullentí Josep Maria Bru, inspirada en la seua novel·la.

La veritat és que m’ha agradat molt el teu llibre, Vicent. Gràcies per aconseguir que, amb la lectura, obrim la imaginació i viatgem a un món desconegut, ple de misterioses aventures.

HISTÒRIA DE SAM. DEUS EX MACHINA: "un dels llibres més entretinguts que hi ha a la biblioteca"

Us deixe ací l'enllaç del treball realitzat per uns alumnes, Ferran Llabata Alfonso i Javier Navarro Martínez, els centres dels quals no conec. El format és molt modern i, la veritat, m'agrada el que diuen del llibre:

SWAY. HISTÒRIA DE SAM. DEUS EX MACHINA

Per a elegir aquest llibre, vam anar a la biblioteca del centre ja que els llibres que es proposaven a l'aula no ens pareixien molt entretinguts ni ens cridaven l'atenció. Una vegada en la biblioteca vam endinsar-nos en un món de títols. Tots ens pareixien intrigants però al arribara la prestatgeria de llibres de ficció vam trobar-nos amb la imatge d'un cíborg que ens va impactar. Després de llegir el revers ens decidírem finalment a llegir aquest llibre.

...

És un llibre entretingut i que et sorprén al final però d’una forma un poc patètica, efectivament i com no podia ser d’una altra forma, amb un Deus Ex Machina. Expressió actualment utilitzada per referir-se a un element extern que resol una història sense seguir la seva lògica interna. Des del punt de vista de l'estructura d'un guió, "Deus ex Machina" fa referència a qualsevol esdeveniment la causa ve imposada per necessitats del propi guió, pràcticament de forma desesperada. Aquesta expressió deriva del seu mateix ús al teatre clàssic on un Déu de repent apareixia amb una grua i solucionava tota l’historia, pel que el seu significat és “deu des de la màquina” Durant la trama sí és veritat que aconsegueix explotar la teva empatia per l'acció i et manté enganxat al llibre al veure com els robots estan caçant als humans en l'expedició i afegint tot el context futurista/apocalíptic crea un ambient de tensió molt entretingut, així com la possible connexió del protagonista amb Hanna.

No obstant això, és un dels llibres més entretinguts que hi ha a la biblioteca.

Paris Blonde. Guia de lectura

Ací podeu baixar-vos la:

  GUIA DE LECTURA.PARIS BLONDE

Una història vienesa

Gustav Klimt a principi del segle XX

He sabut que un conte meu, "Una història vienesa", ha estat seleccionat finalista de l'important premi Vent del port, amb un jurat del nivell de Vicenç Llorca, Jordi Mir, Ada Castells, Víctor Jiménez i Josep Fabà. 

En el conte faig coincidir a Viena, any 1908, tres personatges històrics: un jove Adolf Hitler, que somnia de ser pintor, un consolidat Sigmund Freud i un molt reconegut pintor Gustav Klimt. Us hi oferisc sols uns fragments.

Gold Fish (To my critics) (1901–02)
Gustav Kilmt 

 UNA HISTÒRIA VIENESA

Vicent Enric Belda

El jove Adolf caminava a gambades per la interminable avinguda Landesgerichtsstraße, provant de protegir-se de l'implacable sol de juliol sota l'ombra dels escassos til·lers. Tenia cita concertada amb un metge jueu, un tal doctor Sigmund Freud, del carrer Berggasse dinou, a les tres en punt de la tarda. S'havia llevat massa tard, com gairebé tots els dies d'aquell estiu. Es ficava al llit amb les primeres llums de l'alba. Llegia tothora. S'hi desvetllava. August, el seu company de pis, li aconsellava que descansés més, que llegís menys, que es busqués alguna noia, que això li alegraria el caràcter i milloraria el seu aspecte una mica deixat i bastant esquerp. Li va parlar també el seu amic d'una tal germana Elsa, cambrera de dia, que per les nits atenia pietosa, al seu modest apartament, més d'un feligrès esgarriat, a canvi d'una insignificant almoina. [... ...]

En una de les pàgines centrals d'aquell exemplar endarrerit, la imatge d'un Gustav Klimt ja vell, fotografiat amb una mena de túnica o camisa de dormir, amb un gat entre els braços, mirava cap a la càmera amb la seguretat de qui se sap en el zenit del seu èxit personal, com qui es creu consentit per la fortuna, com un malcriat dels déus a qui totes les excentricitats li són tolerades. El treia de polleguera aquell Klimt.

Es parlava en l'article d'un quadre que aquell pervertit presentava a la Kunstschau de Viena, i que es titulava "El petó". Adolf havia pogut contemplar per pura casualitat, que no per interès, alguns dels horribles quadres de Klimt. Especialment, recordava un anomenat "Peix de colors", en el qual en primer pla apareixia el cul nu d'una descarada puta pèl-roja, en un llenç carregat de colors vermells molt vius i amb acabats de pa d'or, com si fos una irreverent icona de l'Església Ortodoxa. Adolf odiava aquell nou art decadent, efeminat i pervers, que castigava el món com una autèntica plaga, anunciant potser, amb la seva degeneració, la necessària arribada d'un nou redemptor.[... ...]

Freud va pensar llavors d'analitzar aquella imatge, aquell somieig, però en aquell precís instant la jove valquíria havia badallat de manera voluptuosa i la boira d'aquell visió que havia habitat uns segons les retines del doctor Freud es va esvair per sempre.

—Els pares, sempre els pares, ja li dic, senyoreta. Volia relatar-me el seu somni; alguna cosa relacionada amb el seu pare. [...]

Paris Blonde

El dia 22 de desembre de 2015 es va concedir el 2n premi dels XIV Premis de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent a la meua última novel·la, a la qual he titulat Paris Blonde, pronunciades a la manera anglesa: accent paroxíton i oxíton, respectivament (/'paris 'blond/).

La novel·la es publicarà de seguida. Serà la primera vegada que publicaré en l'Editorial Tabarca i no sé massa bé com aniran les coses per a aquest treball del qual em sent molt pagat —com de la resta—. L'he revisada ara, en Nadal a corre-cuita, i n'he fet una guia didàctica, que potser complete en aquest bloc. En la guia explique el seu argument:   

"Paris Blonde és el títol d'una obra en què conflueixen totes les preocupacions d'Alexandru, un jove que estudia primer de batxillerat en un institut d'una petita ciutat de València, a la qual l'autor anomena Exea. El conflicte sorgeix quan en Internet apareixen unes fotografies molt compromeses de la seua germana Ecaterina, la qual cosa provoca un autèntic sotrac en la vida del protagonista, una commoció que farà trontollar totes les bases de la seua existència: els estudis; la tranquil·litat de la seua família; la seua relació amb la seua amiga Marta i, especialment, l'amistat amb Marc, a qui considera com un germà, com una ànima bessona retrobada després de quasi dos mil anys. La seua relació amb Marc i Marta donarà pas a una història paral·lela, un ficció imaginada pel protagonista, la qual el situarà en el segle II dC, quan dos germans bessons idèntics, enamorats de la mateixa jove, són enviats a lluitar com a soldats auxiliars a l'antiga Dàcia, annexionada a l'Imperi Romà.

Notícia en el Levante

Josep Palomero, que era membre del jurat, va fer la següent sinopsi, que han publicat els respectius diaris:

Finalista Narrativa Juvenil: París Blonde de Vicent Enric Belda Belda. Sinopsi: Conta dos històries de forma paral·lela, per una banda, les vivències del jove immigrant romanés Alexandru, estudiant de 1r de Batxillerat en Exea i les relacions amb el seu amic Marc i la seua nóvia. Per altra banda, conta la història de dos soldats romans, marcus i Ovídius, els quals combaten a la Dàcia en les files de la Legio XII Gemina [hauria de dir XIII; no és exacte, però]. De manera intel·ligent, l’autor fa coincidir les dos històries cap al final de la narració.