El
dia 22 de desembre de 2015 es va concedir el 2n premi dels XIV Premis de
Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent a la meua última novel·la, a la qual he
titulat Paris Blonde, pronunciades a
la manera anglesa: accent paroxíton i oxíton, respectivament (/'paris 'blond/).
La
novel·la es publicarà de seguida. Serà la primera vegada que publicaré en
l'Editorial Tabarca i no sé massa bé com aniran les coses per a aquest treball del
qual em sent molt pagat —com de la resta—. L'he revisada ara, en Nadal a
corre-cuita, i n'he fet una guia didàctica, que potser complete en aquest bloc.
En la guia explique el seu argument:
"Paris Blonde és el títol d'una obra en què
conflueixen totes les preocupacions d'Alexandru, un jove que estudia primer de
batxillerat en un institut d'una petita ciutat de València, a la qual l'autor
anomena Exea. El conflicte sorgeix quan en Internet apareixen unes fotografies
molt compromeses de la seua germana Ecaterina, la qual cosa provoca un autèntic
sotrac en la vida del protagonista, una commoció que farà trontollar totes les
bases de la seua existència: els estudis; la tranquil·litat de la seua família;
la seua relació amb la seua amiga Marta i, especialment, l'amistat amb Marc, a
qui considera com un germà, com una ànima bessona retrobada després de quasi
dos mil anys. La seua relació amb Marc i Marta donarà pas a una història
paral·lela, un ficció imaginada pel protagonista, la qual el situarà en el
segle II dC, quan dos germans bessons idèntics, enamorats de la mateixa jove,
són enviats a lluitar com a soldats auxiliars a l'antiga Dàcia, annexionada a
l'Imperi Romà.
 |
| Notícia en el Levante |
Josep
Palomero, que era membre del jurat, va fer la següent sinopsi, que han publicat els
respectius diaris:
Finalista
Narrativa Juvenil: París Blonde de Vicent Enric Belda Belda. Sinopsi: Conta dos
històries de forma paral·lela, per una banda, les vivències del jove immigrant
romanés Alexandru, estudiant de 1r de Batxillerat en Exea i les relacions amb
el seu amic Marc i la seua nóvia. Per altra banda, conta la història de dos
soldats romans, marcus i Ovídius, els quals combaten a la Dàcia en les files de
la Legio XII Gemina [hauria de dir XIII; no és exacte, però]. De manera
intel·ligent, l’autor fa coincidir les dos històries cap al final de la narració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada