Una història vienesa

Gustav Klimt a principi del segle XX

He sabut que un conte meu, "Una història vienesa", ha estat seleccionat finalista de l'important premi Vent del port, amb un jurat del nivell de Vicenç Llorca, Jordi Mir, Ada Castells, Víctor Jiménez i Josep Fabà. 

En el conte faig coincidir a Viena, any 1908, tres personatges històrics: un jove Adolf Hitler, que somnia de ser pintor, un consolidat Sigmund Freud i un molt reconegut pintor Gustav Klimt. Us hi oferisc sols uns fragments.

Gold Fish (To my critics) (1901–02)
Gustav Kilmt 

 UNA HISTÒRIA VIENESA

Vicent Enric Belda

El jove Adolf caminava a gambades per la interminable avinguda Landesgerichtsstraße, provant de protegir-se de l'implacable sol de juliol sota l'ombra dels escassos til·lers. Tenia cita concertada amb un metge jueu, un tal doctor Sigmund Freud, del carrer Berggasse dinou, a les tres en punt de la tarda. S'havia llevat massa tard, com gairebé tots els dies d'aquell estiu. Es ficava al llit amb les primeres llums de l'alba. Llegia tothora. S'hi desvetllava. August, el seu company de pis, li aconsellava que descansés més, que llegís menys, que es busqués alguna noia, que això li alegraria el caràcter i milloraria el seu aspecte una mica deixat i bastant esquerp. Li va parlar també el seu amic d'una tal germana Elsa, cambrera de dia, que per les nits atenia pietosa, al seu modest apartament, més d'un feligrès esgarriat, a canvi d'una insignificant almoina. [... ...]

En una de les pàgines centrals d'aquell exemplar endarrerit, la imatge d'un Gustav Klimt ja vell, fotografiat amb una mena de túnica o camisa de dormir, amb un gat entre els braços, mirava cap a la càmera amb la seguretat de qui se sap en el zenit del seu èxit personal, com qui es creu consentit per la fortuna, com un malcriat dels déus a qui totes les excentricitats li són tolerades. El treia de polleguera aquell Klimt.

Es parlava en l'article d'un quadre que aquell pervertit presentava a la Kunstschau de Viena, i que es titulava "El petó". Adolf havia pogut contemplar per pura casualitat, que no per interès, alguns dels horribles quadres de Klimt. Especialment, recordava un anomenat "Peix de colors", en el qual en primer pla apareixia el cul nu d'una descarada puta pèl-roja, en un llenç carregat de colors vermells molt vius i amb acabats de pa d'or, com si fos una irreverent icona de l'Església Ortodoxa. Adolf odiava aquell nou art decadent, efeminat i pervers, que castigava el món com una autèntica plaga, anunciant potser, amb la seva degeneració, la necessària arribada d'un nou redemptor.[... ...]

Freud va pensar llavors d'analitzar aquella imatge, aquell somieig, però en aquell precís instant la jove valquíria havia badallat de manera voluptuosa i la boira d'aquell visió que havia habitat uns segons les retines del doctor Freud es va esvair per sempre.

—Els pares, sempre els pares, ja li dic, senyoreta. Volia relatar-me el seu somni; alguna cosa relacionada amb el seu pare. [...]

Paris Blonde

El dia 22 de desembre de 2015 es va concedir el 2n premi dels XIV Premis de Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent a la meua última novel·la, a la qual he titulat Paris Blonde, pronunciades a la manera anglesa: accent paroxíton i oxíton, respectivament (/'paris 'blond/).

La novel·la es publicarà de seguida. Serà la primera vegada que publicaré en l'Editorial Tabarca i no sé massa bé com aniran les coses per a aquest treball del qual em sent molt pagat —com de la resta—. L'he revisada ara, en Nadal a corre-cuita, i n'he fet una guia didàctica, que potser complete en aquest bloc. En la guia explique el seu argument:   

"Paris Blonde és el títol d'una obra en què conflueixen totes les preocupacions d'Alexandru, un jove que estudia primer de batxillerat en un institut d'una petita ciutat de València, a la qual l'autor anomena Exea. El conflicte sorgeix quan en Internet apareixen unes fotografies molt compromeses de la seua germana Ecaterina, la qual cosa provoca un autèntic sotrac en la vida del protagonista, una commoció que farà trontollar totes les bases de la seua existència: els estudis; la tranquil·litat de la seua família; la seua relació amb la seua amiga Marta i, especialment, l'amistat amb Marc, a qui considera com un germà, com una ànima bessona retrobada després de quasi dos mil anys. La seua relació amb Marc i Marta donarà pas a una història paral·lela, un ficció imaginada pel protagonista, la qual el situarà en el segle II dC, quan dos germans bessons idèntics, enamorats de la mateixa jove, són enviats a lluitar com a soldats auxiliars a l'antiga Dàcia, annexionada a l'Imperi Romà.

Notícia en el Levante

Josep Palomero, que era membre del jurat, va fer la següent sinopsi, que han publicat els respectius diaris:

Finalista Narrativa Juvenil: París Blonde de Vicent Enric Belda Belda. Sinopsi: Conta dos històries de forma paral·lela, per una banda, les vivències del jove immigrant romanés Alexandru, estudiant de 1r de Batxillerat en Exea i les relacions amb el seu amic Marc i la seua nóvia. Per altra banda, conta la història de dos soldats romans, marcus i Ovídius, els quals combaten a la Dàcia en les files de la Legio XII Gemina [hauria de dir XIII; no és exacte, però]. De manera intel·ligent, l’autor fa coincidir les dos històries cap al final de la narració.