Monstre és un conte escrit com a text per a un examen, per a l'anàlisi de les conjuncions subordinants. Després, els meus amics (Rubén Cambra) del bloc La guarida del escriba van creure oportú publicar-lo. Alba Ferrero Navarro, que és alumna meua, en va fer el dibuix i la meua companya Ester Oliver va revisar el text en anglès. Total, ací teniu el resultat.
Property picture of Alba Ferrero |
MONSTER
Dibuix: Alba Ferrero //
Text: Vicent Enric Belda
Although that may sound absolutely impossible,
if you are able to look at the monster
with eyes of a child,
you can still recognize the innocent being
that inhabits within him.
Do memory, I beg, you people should remember!
He was a boy when he horribly amputated his own ears
since he could not bear your merciless teasing.
He cut his tongue because it seemed
that his poignant cries of pain displeased you.
He finally took off his both eyes
so as to his pitiful glance could not bother you anymore.
Shall we throw the monster in the dark pit of death,
but we should keep in mind that,
despite his hideous appearance,
none of us is better than him.
MONSTRE
Malgrat que puga
semblar del tot impossible, si sou capaços de mirar el monstre amb ulls d’infant, podreu reconèixer l’ésser innocent que
encara l’habita. Feu memòria, us ho suplico, recordeu! Ell era un nen quan es
va amputar cruelment les orelles, ja que
no podia suportar les vostres despietades burles. Es va tallar la llengua
perquè semblava que els seus commovedors crits de dolor us disgustaven. Es va
arrancar tots dos ulls, finalment, perquè la seua mirada llastimosa no us
poguera incomodar mai més. Llancem el monstre a l’obscur pou de la mort, però tinguem
sempre present que, malgrat la seua horrorosa aparença, ningú de nosaltres no
és millor que ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada